La llei de la Bibiana

Si els dic que el Ministeri de la Igualtat, creat a la darrera legislatura, no és el ministeri amb més projecció pública d’entre tots els que té el govern de Rodríguez Zapatero, vostès em diran que ja ho sabien. Que és una obvietat. Si, a més, afirmo que la ministra Bibiana Aído no gaudeix d’una gran popularitat, tampoc no els descobreixo res de nou. Tanmateix, la situació pot capgirar-se radicalment perquè el projecte de Llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs amenaça de situar aquesta jove ministra al centre d’una de les polèmiques entre el PSOE i el PP. En fi, que és possible i ben probable que la Bibiana se situï al bell mig de l’ull del cicló. No en va, dies després de la manifestació organitzada a Madrid en contra del que s’ha conegut popularment com la reforma de la llei de l’avortament, el debat continua viu i les discussions sobre la idoneïtat de la nova regulació i sobre les modificacions que proposa (respecte de l’anterior llei) són al damunt de la taula. I tot això passa quan encara no ha començat la tramitació parlamentària.

La llei de la despenalització de l’avortament vigent fins ara és de l’any 1985. Com vostès deuen recordar, aquesta llei fixava tres supòsits pels quals era legal l’avortament: el risc físic o psicològic de la mare; el perill de malformacions del fetus i els embarassos fruit d’un acte delictiu (una violació, per exemple). Avui dia, però, pràcticament tothom assumeix que aquesta llei és obsoleta perquè ha envellit i, per tant, que necessita una posada al dia per equiparar-la a les lleis d’aquesta mena d’altres estats europeus que són molt més modernes. Com també és sabut que l’actual llei té unes llacunes que permeten fer un mal ús de la regulació. La nova proposta estableix molt més clarament, entre d’altres coses, els terminis (normalment fins a les 14 setmanes i en casos concrets de perill fins a les 22) i fixa la majoria d’edat als 16 anys. Això significa que les adolescents no necessitaran cap mena de permís dels seus pares per poder avortar. M’atreveixo a dir que aquest serà una de les qüestions més controvertides durant la discussió parlamentària, perquè implica una novetat i perquè a hores d’ara ja s’han pogut escoltar moltes veus contràries o que dubten de la idoneïtat d’aquesta proposta, fins i tot dins del mateix partit de la ministra: el PSOE.

La proposta de llei arribarà al Congrés dels Diputats després d’haver escoltat les opinions dels experts i es debatrà políticament. Però hi ha un altre debat que va més enllà de les legislacions i que em temo que no es té prou en compte. Em refereixo al debat dels valors. El tipus d’educació, la prevenció, la pedagogia i el model de sexualitat que es promou entre els joves no quedaran mai inclosos en els articles d’una llei. És que els valors que promou una llei no haurien de formar part de les preocupacions ciutadanes i institucionals? Em temo que educar els joves, i sobretot les joves, en la cultura del dia després només reafirma un model molt masculí de la sexualitat. Cedeix a les dones totes les responsabilitats posteriors i fomenta molt poc la implicació dels homes i les dones per un igual. No m’entenguin malament, eh! No estic dient que no s’hagi de repensar la llei de l’avortament o que jo estigui en contra del fet que cadascú pugui ser lliure per prendre les decisions que l’afecten. Al contrari. Afirmo que en un moment de crisi generalitzada i enmig de la discussió d’una nova legislació, excel•lir en els valors és fonamental. És un dret i també és un deure.

Article publicat a Eldebat.cat, 21.10.2009