dimarts, 2 de febrer de 2010

Campanyes destructores, no gràcies

La campanya electoral ha començat. Cada minut, hora i dia que passa es palpa amb més intensitat. Encara que les eleccions puguin ser el mes de novembre, s’intueix que aquesta serà la partida de les partides. És a dir, que ja es veu a venir que tots els partits s’hi juguen molt en aquest nou procés electoral. En conseqüència, les maquinàries dels partits fa temps que han posat els motors en marxa i, com si es tractés d’una cursa de Fórmula 1, premen l’accelerador com ho fan els cotxes a la línia de sortida de Montmeló. El semàfor ja s’ha posat verd. És per això que qualsevol cosa que passa a la vida quotidiana es converteix en un vertader casus belli. Només cal recordar el que ha passat a Vic o l’episodi de la polèmica sobre la ubicació del cementiri nuclear a Ascó. És per això, també, que els partits farien bé de sospesar quina campanya volen fer.
Em fa l’efecte que aquesta campanya electoral no serà habitual. El cansament, la desafecció i la necessitat de solucions fan que els electors reclamin canvi, desitgin missatges positius i anhelin un to diferent per a la política catalana. En fi, els electors clamen per una campanya positiva i qualsevol proposta que es faci amb ànim destructiu generarà oposició. La gent està cansada de les estratègies partidistes basada només en la crítica al partit contrari. Els caps de campanya (Madí, Zaragoza i tots aquells que s’hi dediquen amb fruïció) s’equivocaran si tornen a anar al notari, si només defineixen la política de Montilla a través de la destrucció del cap de l’oposició, Artur Mas, o si ens volen fer combregar amb rodes de molí, que són els missatges impossibles de creure. És per això que seria molt d’agrair que els partits catalans fossin capaços, ni que fos per una vegada a la vida, de definir-se per ells mateixos, de presentar el seu propi programa i de generar, així, una certa il·lusió entre els seus potencials votants. Només així podrem saber qui són els que realment tenen propostes interessants per al nostre país i qui són els que no tenen res a dir-nos. Només així podrem triar de veritat i lliurement qui ens ha de governar els propers anys.

Deixin-me que plantegi un altre dubte que no em sembla fútil. S’ha estès la idea que són a les portes d’un nou cicle polític i que hi ha coses que estan canviant a la política catalana i espanyola. Estic convençuda que aquest fet també s’ha de tenir en compte a l’hora de dissenyar la campanya electoral. Seria un error programar la campanya pensant tan sols en la data de les eleccions. Això vol dir que el que vulgui guanyar ha de saber copsar que tothom reclama noves formes de governar i de liderar el país. Calen propostes il·lusionants i sensates, valentes i resolutives, pròximes i realistes, positives i pròpies per a la Catalunya del futur. Cal, en definitiva, regenerar la política catalana, atrapada com està pel tacticisme. Les eleccions que vindran són una fantàstica oportunitat per demostrar que aquest canvi és possible. Així doncs: campanyes destructores, no gràcies!
Article publicat a ElDebat.cat, 02.02.2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada