divendres, 10 de setembre de 2010

ETA: entre l'esperança i l'escepticisme

ETA va emetre un comunicat en què anunciava el cessament de les accions armades ofensives. Això ja ho sap tothom. Però no tothom creu que sigui una bona notícia. Servidora, sí. I tanmateix, aquesta bona notícia no és ni de bon tros completa. Ja fa molt de temps que al País Basc s’especulava amb la possibilitat d’una treva i amb el cessament de la violència. Per tant, l’anunci no és ni casual, ni fortuït, ni espontani. Molts factors hi poden haver contribuït, però voldria assenyalar-ne tres que en semblen cabdals: el recent anunci de l’acord entre l’antiga Batasuna i Eusko Alkartasuna (mitjançant el qual es comprometen a treballar a favor d’un estat basc independent per vies exclusivament pacífiques, polítiques i democràtiques); les gestions dels mediadors internacionals demanant un alto al foc definitiu i verificable per part dels organismes internacionals (recollit en la Declaració de Brussel·les presentada per l’advocat sud-africà Brian Currin) i, finalment, l’estrangulació dels drets civils d’una part important de la societat basca, sobretot des de l’aprovació el 27 de juny de 2002 d’una llei tan profundament antidemocràtica com és la llei espanyola de partits. En fi, és evident, i que ningú no en tingui cap dubte, que hi ha una part important de la societat basca que reclama obertament la pau i que demana un procés de resolució política del conflicte.

I això no obstant, l’anunci d’ETA no ha provocat l’alegria o una resposta massiva a favor de la pau. Tampoc no ha obtingut gaires adhesions per posar en marxa un procés de pau de veritat. Al contrari. La resposta més habitual ha estat l’escepticisme. Fins i tot el Partit Nacionalista Basc, que anteriorment havia apostat obertament per altres processos de diàleg, ara no s’hi apunta. Dubta de la treva d’ETA. Per la meva banda –diguin-me ingènua, si volen–, sóc dels que creuen que després de l’anunci d’ETA, i a pesar de tot, cal donar-hi una resposta política. En qualsevol procés de negociació per la pau, la política ha de tenir-hi un espai importantíssim. Ara és l’hora de posar les bases que assegurin que el País Basc avança cap a la pau d’una manera definitiva. Per tant, crec que és reprovable que ni el govern espanyol, ni el govern basc, ni el principal partit de l’oposició basca, no hagin comprès o no hagin volgut comprendre quin és el significat d’aquest alto al foc, atès que pot esdevenir el baluard de les llibertats públiques futures del País Basc. No és pot menystenir que el primer pas cap a la pau s’ha propiciat des del lideratge de l’esquerra abertzale i, per tant, que l’anunci d’ETA d’alto el foc segueix els passos de les decisions polítiques i no pas de la lògica armada. Ho deia clarament l’editorial del diari Gara de dilluns passat: “la clave sería, por tanto, entender que se ha producido un paso, justo cuando comienza el curso político, y que, más pronto que tarde, todo aquel que quiera que el cambio político se materialice, incluida la propia ETA, deberá propiciar nuevos movimientos, hasta arrastrar también a quienes puedan pretender que el reloj se pare hoy”.

Des del meu punt de vista la conclusió és clara. Com que vull ser optimista m’apunto al carro de l’esperança en contra dels escèptics. Defenso que l’anunci d’ETA és el començament d’un procés polític que, certament, pot ser difícil de sostenir. El camí a fer serà molt llarg i amb moltes tortes. I no cal dir que constatar-ho alimenta l’ambigüitat i els dubtes. Tanmateix, no malbaratem el somni d’assolir la pau amb una actitud que tampoc no l’assegura de cap manera. Donem una oportunitat al diàleg i ja veurem què passa.

Article publicat a Elsingulardigital.cat, 10.09.2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada