divendres, 14 de gener del 2011

Vull ser alcaldessa de Barcelona

La festa ha començat: amb l’anunci de Montserrat Tura de voler optar a l’alcaldia de Barcelona s’ha obert la capsa dels trons al PSC. La declaració d’intencions que va fer ja ha provocat, d’entrada, la convocatòria d’eleccions primàries per escollir el candidat a l’Ajuntament de Barcelona. Segons quin sigui el resultat, la gosadia de Tura tindrà altres efectes col•laterals a la seu dels socialistes catalans. Ara mateix són moltes les incògnites que genera el pas endavant de l’exalcaldessa de Mollet, però cal reconèixer que les seves paraules han afegit una mica d’emoció a la penosa travessia que van encetar el 28-N els dirigents del carrer Nicaragua. Des de llavors, el desencís, la desorientació i la manca d’un lideratge clar són el comú denominador del dia a dia del PSC. A més, no sembla que tingui un full de ruta que els permeti recuperar-se de la desfeta i sortir del forat. Al contrari. Mentre continuen buscant el camí, parlem de la realitat, la incògnita, el dubte i el futur que obre la proposta de Tura.

La realitat: les enquestes. Els resultats de les enquestes sobre la intenció de vot a l’ajuntament de Barcelona no són positius ni per al PSC ni per a Jordi Hereu. Les filtracions el situen en la tercera posició. Amb aquests resultats, l’alcalde passa per un dels seus pitjors moments i no és evident que el partit vulgui assumir-ho. Davant la negativa del mateix Hereu a retirar-se de la cursa electoral, l’aparell pot haver optat per buscar-li una competidora, per bé que ho facin amb un estil diferent al que van utilitzar amb Pasqual Maragall i Joan Clos. El cas dels ex alcaldes es va resoldre amb una successió pactada i, en canvi, a Hereu, l’estan abocant a la confrontació. Així doncs, aquest procés de primàries pot ser una operació sibil•lina per fer fora Jordi Hereu de la plaça Sant Jaume.

La incògnita: els suports que té i tindrà Montserrat Tura. Tothom sap que l’exconsellera no és sant de la devoció de l’aparell del partit. Ser dona, catalanista, treballadora i intel•ligent l’ha ajudat en política però no l’ha situada mai a la primera fila del partit. Per això serà important conèixer qui li fa costat. Si obté el suport dels militants i simpatitzants però no guanya adeptes a l’aparell del partit o a la federació de Barcelona, el seu camí no serà de roses i podria generar més malestar al PSC.

El dubte: voler ser alcaldessa d’una ciutat on no vius. Montserrat Tura ja va ser l’alcaldessa de Mollet (entre el 1983 i el 2003) amb molt d’èxits, entre d’altres, el centre cívic, la biblioteca, la instal•lació de l’escola de policia, la vianalització del centre i la petició de la supressió dels peatges de Mollet que encara avui continuem pagant! Aquesta gestió l’avala i fa pensar que podria fer una bona tasca al capdavant de la capital de Catalunya, encara que no hi visqui. Aquest fet és legal i és prou habitual al nostre país. Servidora, però, ni ho entén ni ho comparteix perquè pensa que la gestió del bé públic municipal s’ha de fer des de la proximitat i des de la vivència que et dóna ser-ne conciutadà.

I el futur: la ciutat que proposa. Barcelona ha perdut part del crèdit que va guanyar durant anys. Ja no és la ciutat cosmopolita i d’èxit que es va construir per als Jocs Olímpics. Tampoc és una ciutat que exerceixi realment com a la capital de Catalunya perquè els governants actuals prefereixen ser ciutadans del món abans que defensors de Catalunya. Per això, i seguint la seva tradició catalanista, Tura va optar per l’èpica del record del valor de Carles Pi i Sunyer (l’alcalde republicà) i l’atreviment transformador de Pasqual Maragall (de qui ella deu sentir-se’n hereva). També es va adaptar al relat actual de l’altre costat de la plaça i va afirmar que l’Ajuntament de Barcelona ha de recuperar i comptar amb la col•laboració dels millors, amb la col•laboració dels emprenedors. Els sona? Deu ser que Montserrat Tura vol fer el govern dels millors a la ciutat de Barcelona? Jo crec que sí. Aquest és un discurs d’èxit que ara tothom vol explotar.

En fi, haurem de veure com s’acaba la festa, però una cosa és segura: totes les incògnites s’han de resoldre amb celeritat si el PSC no vol fer tard. Durant els propers dies hauran de posar fil a l’agulla per fer les eleccions primàries i decidir qui és el seu candidat. Cal que ho resolguin perquè en tota convocatòria electoral el més important és el debat amb els altres partits i no pas amb un mateix.

Article publicat a elsingulardigital.cat, 14.01.2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada