divendres, 7 d’octubre del 2011

Nou cicle de l'independentisme

Sembla que s’ha obert un nou cicle polític que determinarà les relacions entre els grups presents al Parlament de Catalunya. De la mateixa manera, tot sembla indicar que també es pot obrir un nou cicle polític en el món independentista. L’elecció de la nova executiva d’ERC encapçalada per Oriol Junqueras i el canvi de rumb que aquesta nova direcció ha imposat pot contribuir a redreçar un espai esmicolat en excés. Si aquest gir es confirma realment, ho celebraré!

ERC té la clau per bastir nous acords i futures majories al Parlament de Catalunya. De fet, ja la va tenir durant el debat d’investidura i en el d’aprovació dels pressupostos del 2011. Malauradament, però, va desaprofitar l’oportunitat. Sembla que els temps estan canviant i que les coses poden ser diferents en un futur no gaire llunyà. No donaré gaires voltes a aquesta qüestió perquè altres opinadors ja l’han abordada. Tanmateix, vull dir-los que estic convençuda que els grans reptes nacionals del nostre país només podran avançar si es posen d’acord, com a mínim, CiU i ERC. És a dir, només s’avançarà nacionalment si a Catalunya es crea un nou bloc polític que representi la gent que va sortir al carrer el 10-J i els que estan són partidaris del concert econòmic. Un front que s’oposi als embats de la política espanyola i que empenyi cap a la plena sobirania. La primera escenificació es podrà representar durant el debat del pressupost del 2012 i després amb la llei de consultes i la batalla pel pacte fiscal. Serà llavors que es podrà veure fins a quin punt són reals les potencials aliances.

ERC té un altre repte important. Està cridada a contribuir a posar ordre en l’independentisme. Avui, tret de l’independentisme que milita a CiU, la resta és un poti-poti de sigles. Un desori, vaja. Entre ERC, Reagrupament i Solidaritat encara hi ha massa ferides obertes i les lluites caïnites han fet massa mal. Si hi ha algú que cregui que l’independentisme també ha de tenir una casa gran, seria convenient que es destriï el gra de la palla i que l’independentisme esdevingui un projecte seriós, plural i obert a totes aquelles persones que pensen i creuen en el país. Tan sols si s’aconsegueix de bastir sinèrgies entre els partits es podrà assolir una més gran representació parlamentària i també s’assoliran pactes amb la majoria. Cal actuar amb ganes de governar. Això implica, sense cap mena de dubte, deixar enrere el freakisme purista que impera en els subgrups endogàmics i allunyar-se d’aquells que ja fan aigües en el Parlament de Catalunya.

A Junqueras i companyia se’l demana responsabilitat i que facin bé la feina. Potser és massa. De moment, han estat capaços de generar il•lusió i noves expectatives en el món independentista i també en l’entorn de CDC. Però encara queda molt camí per recórrer i només ells poden demostrar que són capaços de deixar enrere els errors comesos per consolidar la nova ERC. 
 
Article publicat a Elsingulardigital.cat, 07.10.2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada