"Casal Rock", avis amb marxa

El programa que dirigeix Marc Parrot (més conegut com el personatge del Chaval de la Peca) em sembla un bon producte. Probablement es tracta d'una aposta de TV3 per guanyar audiència, però cal reconèixer que té mèrit aconseguir que vint-i-cinc avis es motivin, es trobin, assagin cançons que no tenen res a veure amb la seva joventut i es deixin filmar per sortir a la televisió. Sobretot, perquè aparentment ho fan sense massa vergonyes. El programa demostra que la gent gran pot ser activa i ens permet constatar que ser gran no vol dir, necessàriament, quedar fora de la societat. Si, a més, aquestes experiències es comparteixen amb estudiants d'un institut -com vam poder veure en el capítol d'aquesta setmana-, l'experiència esdevé doblement interessant. Acostar les vivències dels avis als joves és educatiu i és un bon exercici per connectar la gent gran amb la realitat del jovent actual. Algunes entitats del nostre país, com per exemple l'antiga Fundació Viure i Conviure de Caixa de Catalunya, són expertes en programes intergeneracionals i fan aquesta feina des de fa anys. Sovint, però, aquestes magnífiques experiències no tenen la difusió que es mereixen. Una llàstima. Amb Casal Rock és diferent. Per mitjà de la música, i per tant d'una manera lúdica, ens acostem a la vida d'uns avis amb molta energia i amb moltes ganes de viure i de passar-s'ho bé. En fi, que la televisió pública de Catalunya faci un programa que dóna valor a la vellesa és una manera de socialitzar la realitat d'una part molt important de la nostra societat, la qual de vegades, i no cal dir que ho lamento, es considera una càrrega.