Groenlàndia i el dia de la responsabilitat

Fa pocs dies que va ser aprovat a Groenlàndia, un territori sota sobirania danesa, un nou estatut. Amb una participació del 72 %, més del 75 % dels votants es van manifestar a favor d'aquest nou estatut, el qual preveu la possibilitat d'exercir el dret a l'autodeterminació, instaura el grenlandès com a única llengua i dota al govern de Nuut, la capital, de més autogovern per decidir sobre qüestions relacionades amb la justícia, la immigració, la policia, el control fronterer, el transport aeri i els recursos naturals. Segurament, aquest reconeixement del dret a l'autodterminació és allò que, vist des d'aquí, crida més l'atenció. El govern danès continuarà controlant, certament, les competències referides a la Constitució, a la nacionalitat, a la defensa i la seguretat i a les polítiques monetària i d'exteriors. El que sí que és rellevant és haver pogut decidir qui ha de tenir el control dels recursos naturals, atès que totes les estimacions indiquen que el subsòl grenlandès és ric en cru. Si això fos així de veritat, el cru que s'obtingués esdevindria una font de riquesa fonamental per assegurar la viabilitat econòmica de l'illa.

D'altra banda, em sembla molt significatiu el nom que va rebre la diada de celebració del referèndum: dia de la responsabilitat. La responsabilitat era, en primer lloc, de tots els votants que havien estat cridats a les urnes i de les forces polítiques que s'havien posicionat a favor del sí o a favor del no. Un 72 % de participació no està gens malament, per contrast, sobretot, al que passa a Europa. En segon lloc, però no menys important, la responsabilitat també és del govern danès –que, esclar, és part interessada en l'assumpte–, perquè ha estat el que ha promogut la proposició de llei que permetrà que entri en vigor l'estatut aprovat. I en tercer lloc, cal parlar de la responsabilitat futura, un cop s'hagi pres la decisió de si Groenlàndia esdevé o no independent el proper 25 de novembre. Si vostès em permeten dir-ho sintèticament: a mi em sembla que aquest procés és un bon exercici de democràcia i de sentit comú.

Convindria que el president Rodríguez Zapatero mirés cap al nord, doncs, i que, aprenent de l'exemple grenlandès, adquirís el sentit de la responsabilitat dels danesos i entengués que les lleis s'aproven per comprir-les. En fi, que un estatut com el català, que fou majoritàriament aprovat en referèndum, també hauria de poder ser desplegat segons les lleis de la democràcia i el bon govern. Quanta feina encara ens queda per fer, oi?