dijous, 18 de juny de 2009

La magnífica T1 i Zapatero el prometedor

La T1 es va inaugurar abans-d’ahir amb bombo i platerets perquè era una infraestructura llargament reivindicada i, també, esperada. La inauguració es va fer amb un acte més aviat modest i auster, plegat d’autoritats, excessivament bilingüe tenint en compte que la terminal és a Barcelona, i força espanyol, atès que el president Montilla semblava més aviat un simple convidat en una tarima des de la qual el president José Luis Rodríguez Zapatero i el ministre José Blanco eren les estrelles principals. És probable que el tipus d’acte ja sigui el primer senyal de l’orientació centralista del pla d’infraestructures. La voluntat de fer preponderant l’Estat per sobre de les comunitats autònomes posa de manifest que l’encaix dels diferents territoris en la gestió de les infraestructures territorialitzades no està ben resolt.

Però tornem a la inauguració. Tot el que hem pogut veure i escoltar amb relació a la nova terminal indica que és una infraestructura fantàstica: bonica, moderna, lluminosa, mediterrània, funcional, capdavantera i tecnològicament molt ben preparada -les primeres maletes que van aterrar només van trigar 12 minuts a arribar a mans dels seus propietaris. És, en fi, una infraestructura del segle XXI per a un país, Catalunya, que vol ser el centre del corredor Mediterrani i que vol estar, també, ben connectat amb tot el món. Però perquè sigui plenament moderna, la nova terminal necessita altres infraestructures col·laterals, com ara el metro i el tren, atès que només així es facilitarà l’arribada dels passatgers per a la sortida de l’avió o bé per traslladar-se a la ciutat. I tanmateix, des d’ara ja sabem que això no serà així fins almenys d’aquí a tres anys. Oi que no sembla del tot sensat tenir un nou espai aeroportuari sense tenir resolts els accessos?

Encara resulta menys assenyat inaugurar la nova terminal sense tenir resolta la qüestió de la gestió de l’aeroport, sobretot si tenim en compte les moltes promeses que el president Zapatero ha fet a Catalunya en aquest sentit. Com vostès saben, Zapatero no té el sa costum de complir-les, almenys de manera més o menys ràpida. Si es descuida la seva mitjana d’endarreriments aviat pot sobrepassar l’any.

El dia de la inauguració, ZP va fer dues noves promeses. La primera és que el “finançament us agradarà tant com la T1”, i la segona que “abans de finals d’any anunciarem el model de gestió”. Vostès em permetran que deixi de banda el tema del finançament, perquè és més que evident que amb només 9.000 milions d’euros a repartir entre totes les comunitats, Catalunya no satisfarà les seves expectatives de cap manera. La segona promesa de ZP era, certament, sobre la gestió. I és així com arribem a la mare dels ous. El model que ZP anunciï serà la prova del cotó sobre el menyspreu que té envers Catalunya. A parer meu, en canvi, Catalunya ha de tenir el dret de decidir sobre qualsevol de les seves infraestructures, les ha de poder gestionar des de la proximitat i ha de poder-hi implicar totes aquelles empreses de la societat civil que hi han apostat des de l’inici. Això significa que la gestió d’aquesta nova terminal, la magnífica T1, no pot ser condicionada pel centralisme ni estar al servei exclusiu de l’Estat. Si és així, ZP s’equivocarà i perdrà una porció més del poc crèdit que li resta. En conclusió, la T1 ha d’esdevenir la punta de llança de la Catalunya del futur i només serà així si Zapatero deixa de ser el fantàstic prometedor de la pel·lícula -paper que ja coneixem bé- i esdevé si més no l’abanderat d’aquella Espanya plural que ens va voler fer creure que era el seu projecte de futur.

El primer vol que va sortir de la T1 a les 6 del matí anava a Madrid. Cap a les 10 en va sortir un altre cap a Singapur. Aquesta és la millor metàfora de què pot ser en un futur la T1. Pot quedar com una infraestructura que miri i estigui controlada per l’Estat o bé que finalment esdevingui un vertader espai de connexió amb el món, decidit i gestionat des de Catalunya. Spanair, la renovada companyia aèria ara a mans catalanes, s’anuncia a la T1 amb un rètol que diu: “Volem apostar per Barcelona”. Servidora espera que la T1 permeti apostar, esclar, per Barcelona però, sobretot, per Catalunya.

Article publicat al diari electrònic El Singular Digital, 18.06.2009
Fotografia de Ricard Bofill


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada