L'abstenció guanya les eleccions

La dada més destacada, i alhora més preocupant, d'aquestes eleccions és la gran abstenció que hi ha hagut. Vostès em diran que ja ens havien alertat d'aquest fet per activa i per passiva, però tinc la sensació que les dades són molt esfereïdores. Anem a pams.

U: les dades de l'abstenció. A la Unió Europea, des del 1979 -data de les primeres eleccions europees- la participació ha disminuït gairebé 20 punts en trenta anys, fins arribar a situar-se en una mitjana del 43 %. A Catalunya, l'abstenció s'ha situat en el 62,46 % i, per tant, ara només ha votat el 37,54 % de la ciutadania que estava cridada a les urnes. L'abstenció guanya les eleccions i castiga, de manera punyent, a tots els partits polítics.

Dos: les raons de l'abstenció. En primer lloc, la campanya ha estat dolenta, molt dolenta. La bipolarització en clau interna espanyola i també en clau catalana, entre el PSOE i el PP no ha ajudat gens ni mica a fer entendre la importància d'Europa. S'ha parlat molt poc d'Europa i, per tant, no s'ha contribuït a donar a conèixer la importància de les institucions europees. Tot i que quan s'aprovi el Tractat de Lisboa el nou Parlament Europeu tindrà més competències i que el 70 % de les qüestions que ens afecten en el dia a dia dels europeus es decideixin a la cambra de Brussel·les, la ciutadania prefereix inhibir-se. En fi, mostrar un innegable desinterès cap a aquestes qüestions. En segon lloc, em temo que l'abstenció catalana comença a ser més estructural del que s'està disposat a acceptar, atès que el problema no és Europa sinó la manera de fer política en un sentit més general. Malgrat que les cites electorals són diverses i diferents, l'abstenció creix continuadament i, per tant, cal pensar que la desafecció política augmenta a marxes forçades.

Tres: què cal fer a partir d'ara? Els partits polítics catalans han de mirar de fer una reflexió molt acurada i seriosa sobre el que acabo d'exposar. També l'hem de fer des de la societat civil i no cal dir des dels mitjans de comunicació. La cadència envers l'augment de l'abstenció ha esdevingut la tònica i aquesta és la mar de fons que cal observar per posar-hi remei. És probable que ara calgui parlar, sobretot, de qüestions que han anat perdent força en la política: ètica, valors, lideratge, compromís, projecte, creació d'interès, bones pràctiques, creació d'alternatives, comunicació i participació ciutadana, entre moltes altres coses. Vull dir encetar una veritable regeneració política. Al capdavall, només així serà possible tombar la truita de l'abstenció a les properes eleccions, que són les nacionals catalanes.