dimarts, 11 d’agost de 2009

Propera estació: la sentència del Tribunal Constitucional

Malgrat que som en ple període de vacances, el tren de la vida política del nostre país no s'atura. En les darreres quaranta-vuit hores hem pogut llegir i escoltar diverses opinions sobre les respostes que hauríem de donar davant de la imminent publicació de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. Aquesta serà la propera estació on s'aturarà la política catalana per esmerçar-hi totes les energies. Caldrà donar una resposta adequada, contundent i el més unitària possible per encarar el que serà una clara rebaixa de l'autogovern. Almenys, això és el que sembla que passarà. M'atreveixo a fer un dibuix de la resposta ideal i m'atreveixo a compartir-la amb vosaltres.

En primer lloc, haurem de respondre a la sentència. Ja fa tres anys que l'esperem i a hores d'ara ja hem qüestionat, per activa i per passiva, la legitimitat d'aquest Tribunal Constitucional davant d'un Estatut referendat pel poble de Catalunya. Cadascú pot pensar el què vulgui de l'Estatut, però el que no és qüestionable és que el poble català ha estat sobirà (si més no en aquesta ocasió) per decidir quin autogovern volia.

En segon lloc, crec que ha de ser una resposta encapçalada per la societat civil. Encara que a vegades no sigui tan forta com voldríem, aquesta societat civil pot aportar la pluralitat, la transversalitat i la credibilitat suficient i necessària, tal com ja ha fet anteriorment. De fet, ja hi ha hagut diverses entitats del país que han mantingut converses amb relació a una potencial mobilització unitària que seria convocada, per exemple, per una cinquantena de persones significatives del país. En aquest sentit, el fet que Jordi Porta, president d'Òmnium Cultural, manifesti la voluntat d'estirar d'aquest carro és una molt bona notícia.

En tercer lloc, la participació dels partits polítics. Seria interessant que els partits polítics s'afegissin a la mobilització encapçalada per la societat civil, sobretot perquè aquesta sentència ens afectarà a tots i perquè van ser els partits els que van parir el primer embrió d'aquest Estatut. A més, també és veritat que els partits tenen una capacitat de mobilització dels seus militants que és fonamental. Seria desitjable, però, que aquesta potencial mobilització no fos aprofitada per especular amb l'habitual tacticisme preelectoral.

En quart lloc i darrer, l'acció política. Fóra desitjable que la mobilització popular fos important, però aquesta no pot ser l'única acció. Si la sentència del Tribunal Constitucional acaba afectant als pilars de l'Estatut, caldrà pensar a fer alguna cosa més que manifestar-se. M'explicaré. Crec que el Parlament de Catalunya no podrà quedar al marge d'una sentència que retalli l'Estatut. I per això, més enllà de les mobilitzacions de la societat civil, espero que als partits polítics no els tremoli el pols i que estiguin a l'alçada de les circumstàncies per defensar del text referendat sobiranament per la ciutadania. Queda molta feina per fer i el tren de la història no pot passar de llarg, lluny de nosaltres. Per això és important descansar bé durant uns dies perquè l'estació de la sentència és a punt d'arribar.

1 comentari:

  1. Ben exacte. En Jordi Porta acaba de desenvolupar molt bé aquests arguments a Catalunya Ràdio.

    ResponElimina