No hi ha cap mena de dubte que l’editorial dels dotze diaris catalans titulat La dignitat de Catalunya ha estat un encert majúscul i un fet sense precedents. I ho és per diverses raons que miraré d’explicar tot seguit.El primer que convé assenyalar és que aquesta és una iniciativa de la societat civil catalana que, preocupada per la situació política que es viu des de fa gairebé tres anys, posa negre sobre blanc la reivindicació d'unitat al voltant de la idea de la dignitat com a país. El que també indica aquesta iniciativa és que les dificultats per arribar al consens que tenen els polítics, poden ser superades pels espais plurals i amplis de la societat civil. I la millor prova que això és així és que en només vint-i-quatre hores la crida dels rotatius catalans ha rebut una allau d’adhesions d’altres entitats i de persones individuals. Només calia veure les portades d’avui dels diaris o els comentaris que circulen per la xarxa per constatar-ho. La reinvidicació de la dignitat del país ha aplegat persones i entitats que difícilment es trobarien per defensar altres causes, les quals, a més, és probable que no hagin participat mai en les mobilitzacions que hi ha hagut per reclamar el dret a decidir. Benvingut sigui tothom, tanmateix! El nombre d'adhesions a l'editorial fa bona la dita de que quants més serem, més riurem.
Un cop més, Catalunya ha sabut demostrar que amb les coses serioses no s’hi juga. Després de tres anys d’esperar tranquil·lament i silenciosament la sentència del Tribunal Constitucional, s’ha sabut dir prou. Potser una mica tard, perquè hauria estat bé no esperar a reaccionar al darrer minut, però és veritat que, en definitiva, amb aquest editorial conjunt s'ha transmès un avís important i s’han posat unes bones bases davant de la futura sentència. Potser és per això que la reacció de la premsa i els governants espanyols ha estat furibunda.
I això no obstant, les paraules són paraules i ara cal concretar-les en fets. Està molt bé escriure un editorial i veure quins són els seus efectes durant uns dies, però convé que aquesta unitat no es desfaci com un terròs de sucre. Cal idear alguna mena d’acció concreta que continuï l'esperit unitari dels mitjans per exercir pressió sobre el TC i que alhora faci sentir ben alta la veu del poble de Catalunya.
Mònica,
ResponEliminaAl meu entendre, l'editorial conjunta no és una defensa de la dignitat, sinó de l'Estatut. En definitiva, amaga la intenció de situar l'Estatut com el paradigma del consens i de la "pax política" (en fa referència quan parla que cal respectar l'esperit amenat de la Transició), a manera també de desplaçar les consultes sobiranistes com una aventura de l'independentisme (i si no, temps al temps).
En lloc d'una defensa del dret a decidir o de la dignitat, doncs, considero que és una defensa encoberta de l'Estatut, d'allò pel qual la sociovergència va votar que SÍ (qui, sino, han redactat l'editorial: López-Burniol i Juliana, dos emissors de la sociovergència i redactors de dos diaris -El Periódico i La Vanguardia- d'obediència socialista, convergent i estatalista (d'Espanya).
No veig per enlloc una apologia al dret a decidir ni res d'això, sinó un intent de confondre l'Estatut amb la unitat. Hi insisteixo: CiU i PSC porten 30 anys repartint-se aquest país i no tenen intenció de cap canvi de règim. Ja els hi va bé l'alternança i el seu punt de trobada és l'Estatut (per ells, la centralitat), com a Espanya la Constitució és el punt de trobada entre PSOE i PP. En definitiva, l'editorial és una jugada molt hàbil (dóna per bo l'Estatut, arracona les consultes i fa la sensació que és la societat civil qui la impulsat, quan els directors d'El Periódico i de La Vanguardia ja sabem perfectament a qui obeixen).
Àlex