14 D: el dia després

Diumenge vinent, cent seixanta-una viles de Catalunya celebraran les consultes per la independència de Catalunya. Ho faran seguint l’estela d’Arenys de Munt, la població que va iniciar aquest moviment probablement amb més rauxa, incerteses i interrogants que cap de les que ara treballen a marxes forçades, exhaurint les darreres hores de preparació. Just dos mesos després, doncs, la pel•lícula es repetirà de manera ben àmplia i amb més, diguem-ne, seguretat, ja que s’ha pogut aprendre dels encerts i dels errors de la jornada del setembre passat. Tanmateix, avui m’agradaria fer una reflexió sobre el futur, i per això els vull parlar del dia 14 de desembre, de l’endemà de les consultes.

Les consultes no són una casualitat. Són fruit de diversos factors: el gran cansament que provoca l’espera de la sentència del Tribunal Constitucional; la decepció per la marxa del govern actual; la manca de perspectiva amb relació al futur nacional; el desencontre constant entre Catalunya i Espanya; les proclames dels nous líders independentistes que estan segurs de poder capgirar la història; i, sobretot, la il•lusió de moltes persones que, des de l’anonimat i amb molta bona fe, volen contribuir a l’avenç del país amb l’organització d’aquestes consultes populars. Creuen, i segurament està bé que sigui així, que fer-ho pot ajudar a desencallar l’estat de paràlisi que ens tenalla. Ara bé: no ens enganyem. Aquestes consultes són el que són. D’entrada no són vinculants i, com ja va passar a Arenys, majoritàriament hi participen persones convençudes, malgrat em pesi haver-ho de reconèixer. A més, ara per ara el moviment de les consultes no arriba a tot el territori, als nou-cents i tants municipis del país (si bé és cert que és previst que el 25 d’abril se’n tornin a convocar unes quantes més).

Malgrat els inconvenients que acabo d’indicar, i, també, dels resultats que s’obtinguin a cada lloc, és evident que la convocatòria de les consultes és un exercici de democràcia amb el qual es vol expressar la necessitat de fer política d’una manera diferent per estimular la participació i el compromís de la gent. Les consultes recolliran la veu de les persones que volen que les coses canviïn a Catalunya. Per tant, el 14 de desembre caldrà saber gestionar les xifres de participació (altes o baixes), però caldrà gestionar, sobretot, l’anhel de llibertat de la ciutadania que haurà fet el gest d’anar a votar. Qui ho farà, això? Qui serà l’hereu d’aquest moviment ciutadà? Aquesta és la qüestió i aquesta és la pregunta del milió.

És difícil de respondre a les preguntes que m’acabo de fer. El meu parer és, però, que no hi ha ningú que es pugui atribuir en primera persona el protagonisme, com tampoc no pot fer-ho cap partit polític. Per tant, ni Reagrupament, ni ERC, ni ningú d’aquests partits de manera individualitzada, no haurien de caure en la temptació de monopolitzar un moviment que ha sorgit espontàniament. Si ho fan, cometran un error. La gran majoria de les persones que treballen per fer possibles les consultes no ho fan en nom de cap partit polític. Si algú es vol aprofitar del treball generós que està fent tanta gent, l’únic que aconseguirà és provocar noves decepcions i hi haurà qui fins i tot se sentirà enganyat políticament una altra vegada. És a les eleccions al Parlament de Catalunya, en tot cas, que aquest moviment ciutadà podria tenir traducció en una opció política. I tanmateix, escric en condicional perquè està per veure que això sigui així veritablement. Tornem al sentit de les consultes. La principal grandesa que tenen és que són organitzades per la societat civil. Això vol dir que l’endemà de fer-les, l’èxit o el fracàs de cada convocatòria caldrà atribuir-lo a les assemblees o a les plataformes que han treballat per tirar endavant les consultes. Els altres —els partits, vull dir— hauran d’estar atents per escoltar la veu del poble. Almenys la veu del poble que es mobilitza. Potser així es decidiran a modificar algunes actituds que, de fet, esdevenen castradores de la voluntat popular, demagògiques per justificar l’injustificable o bé que tenen directament la intenció de manipular els veritables moviments ciutadans.

Article publicat a Elsingulardigital.cat, 11.12.2009