El proper 13 de desembre serà un dia ple d’activitats en l’agenda social i política del nostre país i que, en conseqüència, els mitjans de comunicació aniran de corcoll. Com si les presses del darrer mes de l’any s’haguessin encomanat a tothom, en un mateix dia es faran les consultes sobre la independència de Catalunya, la Falange es manifestarà (si és que els ho permet el departament d’Interior) i tindrà lloc una nova edició de la Marató solidària de TV3, enguany dedicada a les malalties minoritàries. Per bé que els tres actes no tenen la mateixa importància, ni la parròquia que els segueix és la mateixa, és precisament aquesta diversitat allò que em porta a comentar-ho. Anem a pams i comencem per les consultes.
Hi ha una pregunta inicial que val la pena de plantejar: ¿per què més de cent seixanta plataformes han seguit l’exemple d’Arenys de Munt i han organitzat diverses consultes arreu del Principat? Una servidora no es cansarà de dir que l’aspecte fonamental d’aquestes consultes és que són l’expressió de l’exercici de democràcia participativa. Per mi fóra desitjable que se’n produeixin d’altres, de consultes (amb relació a altres qüestions), perquè és així com es construeix la democràcia. Dit això, i encara que les actuals consultes no siguin vinculants, és clar que guanyaran legitimitat si la participació és gran i, també, si els vots favorables al no o els vots en blanc són més que els que es van comptabilitzar a la vil·la del Maresme. Per tant, sóc d’aquells que creuen en consultes haurien de fer mans i mànigues perquè la participació fos massiva, independentment del sentir del vot de cadascú.
Bo i seguint el que ja va intentar a Arenys, la ultradretana Falange va convocar els seus seguidors a manifestar-se en tots i cadascun dels pobles i ciutats on se celebrin consultes. Per això va sol·licitar el corresponent permís del Govern. El dret de manifestació està regulat per la Llei orgànica 9/1983, tot i que ara és competència del Govern català, en concret del conseller Saura, i, per tant, fou ell qui va de decidir que, en aquest cas, no donava permís a la Falange per manifestar-se aquí i allà. Llàstima, perquè hagués estat una altra bona ocasió per recomptar els defensors de l’Espanya unida. Em temo, però, que si els que es van congregar a Arenys s’haguessin repartit entre cent seixanta viles, ho tenien magre. Vostès ja m’entenen, oi?
L’altra convocatòria de la diada del 13D és la Marató de TV3. És la divuitena edició del projecte solidari de la televisió pública catalana, que em sembla completament consolidat, però que any rere any ens posa a prova. Al web de la Fundació de la Marató s’indica que hi ha més de 7000 malalties minoritàries, les quals afecten a una de cada dues mil persones. Que hi ha 400 mil catalans afectats, i que al voltant del 80 per cent d’aquestes malalties són d’origen genètic i poden afectar entre el 3 i el 4 per cent dels nounats. No troben que aquestes dades són esfereïdores? Oi que conèixer-les invita a participar en aquesta crida solidària? La crisi econòmica que afecta a gran part de la ciutadania catalana, fa que sigui una mica agosarat fer una crida a participar en la Marató d’aquest any? Jo crec que no. La solidaritat amb La Marató es pot expressar de moltes maneres. Potser hi haurà qui aquest any no podrà contribuir-hi econòmicament però, en canvi, podrà deixar-se caure en el munt d’actes que s’organitzen arreu del territori amb motiu de l’esdeveniment. Qualsevol aportació serà benvinguda per contribuir a sensibilitzar a qui calgui perquè la investigació mèdica no s’aturi.
Ja ho veuen, el dia 13 de desembre podran triar i remenar què volen fer. Jo m’inclino, com vostès es poden imaginar, per les consultes i per La Marató. I vostès, ja saben què faran?.
Hi ha una pregunta inicial que val la pena de plantejar: ¿per què més de cent seixanta plataformes han seguit l’exemple d’Arenys de Munt i han organitzat diverses consultes arreu del Principat? Una servidora no es cansarà de dir que l’aspecte fonamental d’aquestes consultes és que són l’expressió de l’exercici de democràcia participativa. Per mi fóra desitjable que se’n produeixin d’altres, de consultes (amb relació a altres qüestions), perquè és així com es construeix la democràcia. Dit això, i encara que les actuals consultes no siguin vinculants, és clar que guanyaran legitimitat si la participació és gran i, també, si els vots favorables al no o els vots en blanc són més que els que es van comptabilitzar a la vil·la del Maresme. Per tant, sóc d’aquells que creuen en consultes haurien de fer mans i mànigues perquè la participació fos massiva, independentment del sentir del vot de cadascú.
Bo i seguint el que ja va intentar a Arenys, la ultradretana Falange va convocar els seus seguidors a manifestar-se en tots i cadascun dels pobles i ciutats on se celebrin consultes. Per això va sol·licitar el corresponent permís del Govern. El dret de manifestació està regulat per la Llei orgànica 9/1983, tot i que ara és competència del Govern català, en concret del conseller Saura, i, per tant, fou ell qui va de decidir que, en aquest cas, no donava permís a la Falange per manifestar-se aquí i allà. Llàstima, perquè hagués estat una altra bona ocasió per recomptar els defensors de l’Espanya unida. Em temo, però, que si els que es van congregar a Arenys s’haguessin repartit entre cent seixanta viles, ho tenien magre. Vostès ja m’entenen, oi?
L’altra convocatòria de la diada del 13D és la Marató de TV3. És la divuitena edició del projecte solidari de la televisió pública catalana, que em sembla completament consolidat, però que any rere any ens posa a prova. Al web de la Fundació de la Marató s’indica que hi ha més de 7000 malalties minoritàries, les quals afecten a una de cada dues mil persones. Que hi ha 400 mil catalans afectats, i que al voltant del 80 per cent d’aquestes malalties són d’origen genètic i poden afectar entre el 3 i el 4 per cent dels nounats. No troben que aquestes dades són esfereïdores? Oi que conèixer-les invita a participar en aquesta crida solidària? La crisi econòmica que afecta a gran part de la ciutadania catalana, fa que sigui una mica agosarat fer una crida a participar en la Marató d’aquest any? Jo crec que no. La solidaritat amb La Marató es pot expressar de moltes maneres. Potser hi haurà qui aquest any no podrà contribuir-hi econòmicament però, en canvi, podrà deixar-se caure en el munt d’actes que s’organitzen arreu del territori amb motiu de l’esdeveniment. Qualsevol aportació serà benvinguda per contribuir a sensibilitzar a qui calgui perquè la investigació mèdica no s’aturi.
Ja ho veuen, el dia 13 de desembre podran triar i remenar què volen fer. Jo m’inclino, com vostès es poden imaginar, per les consultes i per La Marató. I vostès, ja saben què faran?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada