Pacte nacional per una nova llei electoral

La desafecció, els recents casos de corrupció i la visió crítica i pessimista que la ciutadania té del sistema de partits polítics s’ha convertit en una mena de triangle de les Bermudes que amenaça amb una gran abstenció la propera convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya. El President Montilla, fent gala d’un contorsionisme una mica oportunista, ha fet un moviment sobtat i ha posat sobre la taula la necessitat d’una llei electoral pròpia. Per això, ha reunit tots els seus diputats i els ha demanat un esforç per trobar una entesa que faci possible l’elaboració i l’aplicació d’aquesta llei per a les eleccions de l’any vinent. Oh misteri! Malgrat que feia mesos que el PSC bloquejava la tramitació d’aquesta llei i que fins i tot es feia l’orni davant les demandes dels seus socis de coalició, Ciutadans pel Canvi, els altres partits de la cambra catalana i la petició en aquest mateix sentit del mateix President Benach, el president Montilla ara vol presentar-se com el màxim avalador de l’elaboració d’una llei que, suposadament, resoldrà tots els problemes que té plantejats la política catalana. Tanmateix, el President Montilla és conscient que per tirant endavant l’aprovació d’una nova llei electoral no en té prou amb els vots dels partits que integren el segon govern tripartit. L’aprovació de la nova legislació requereix el suport de dos terços dels diputats de la cambra i, per tant, si es vol aprovar haurà de comptar amb el vots de l’actual l’oposició. És per això que serà necessari un gran pacte nacional (tal vegada a l’estil del 30 de setembre del 2005 amb l’Estatut?) que fixi les bases per un nou sistema electoral reformat a fons i de manera sincera. La llei electoral haurà de contribuir a acostar la política a la ciutadania perquè només així s’aconseguirà una major participació i una més gran transparència. Aquesta llei ha de ser un senyal clar per fer possible que la gestió de la política del dia a dia no continuï tancada dins del Parlament. Al contrari, per acostar-la als electors fent que aquests puguin participar més directament de la tria dels seus representants, als quals després hauran de poder demanar explicacions sempre que calgui. Intueixo que el pacte no serà senzill. Es triï el model que es triï, els partits faran els seus càlculs i avaluaran si els és favorable o no. Vés a saber si algun secretari general de partit ja ho ha fet! Però també penso que no s’hi val a badar. El sistema polític actual està molt qüestionat i amb aquesta llei ens hi juguem el futur. En conseqüència, ja no és possible jugar perquè potser aquesta llei no ho resoldrà tot, però almenys serà un senyal que hi ha voluntat de canvi. Faríem un mal negoci si ara engeguem la maquinària per elaborar aquesta llei i que al final de la legislatura no hi hagués acord. I també faríem un flac favor a la democràcia participativa si es caigués en la temptació d’elaborar-la i acordar-la però sense que entri en vigor per a les properes eleccions.La política catalana està en crisi. I davant de les crisis convé crear eines que donin confiança i que afavoreixin una regeneració. Una nova llei electoral pot ser aquest antídot. Tant de bo, doncs, que aquesta llei ens hi ajudi. El que cal esperar, però, és que tingui un millor final que l’Estatut, que encara penja del fil del Tribunal Constitucional.

Article publicat a Elsingulardigital.cat, 13.11.2009