dijous, 29 d’abril de 2010

Declaració del Cercle Catalanista

Som conscients de no representar -ni voler representar- altra cosa que un grup de ciutadans de pensament plural que ens inscrivim en el catalanisme.
Vistes les circumstàncies polítiques i institucionals que viu el país volem posar la nostra veu en comú accentuant les nostres conviccions compartides, més que no pas les nostres diferències ideològiques o polítiques sobre el futur de Catalunya.
Compartim la idea que el Tribunal Constitucional ha perdut tot el crèdit. Les vicissituds viscudes l'han invalidat per dictaminar cap resolució que pugui afectar una norma aprovada pel Parlament de Catalunya, les Corts espanyoles i el poble català en referèndum.
Compartim la idea que -siguin quines siguin les modificacions que impliqui la sentència del Tribunal Constitucional- el poble de Catalunya no les pot acceptar.
Compartim la convicció que el desplegament polític de Catalunya és la eina imprescindible per garantir el futur de la cultura catalana i del propi benestar de la ciutadania mitjançant la cerca del progrés econòmic més adient per fer front als reptes actuals.
Compartim la idea que l'Estatut del 2006 suposa un acte de sobirania política perfectament engranada en els pactes polítics constitucionals vigents que no pot ser modificat per un tribunal convertit (per decisió pròpia i dels partits polítics estatals) en una quarta cambra que sembla guiada essencialment per la inequívoca voluntat de clausurar la voluntat d'autogovern i la pròpia identitat nacional dels catalans.
Compartim, doncs, la idea que cal defensar l'Estatut del 2006, aprovat en referèndum pels catalans, tot i la nostra valoració diferent de què suposa en termes de futur. L'Estatut del 2006 va ser un acte d'afirmació política del poble català que no pot ser menystingut tant pel que és com pel que significa. En cap cas l'acció del Tribunal Constitucional i dels partits polítics espanyols ha de trencar el fil d'afirmació democràtica que va suposar el referèndum dels catalans a favor de l'Estatut.
Compartim la idea que Catalunya és una nació i com a tal té dret a desplegar-se en un Estat (propi o compartit) que més convenient li sigui, per donar resposta als interessos ordinaris de la ciutadania i afrontar els reptes polítics, culturals i econòmics presents i futurs.
Compartim la convicció que l'actual model d'Estat autonòmic ja ha fet tot el recorregut possible. L'Estat de les autonomies està sent malbaratat per aquells que el consideren una porta tancada a qualsevol idea diferent d'Espanya que no sigui uninacional i centralitzada.
Compartim la convicció que no és acceptable l'imperatiu que sembla dominar l'actitud dels representants de les forces polítiques estatals que situen el pacte que va donar lloc a la Constitució del 1978 com el punt final de qualsevol forma de desplegament multinacional de l'Estat.
Compartim la idea que qualsevol modificació del text aprovat en referèndum ha de tenir una resposta com més unitària millor dels catalans. És a les mans del president de la Generalitat, del Parlament de Catalunya i de les forces polítiques catalanistes fer-ho possible. Els demanem que posin en primer pla els interessos de la nació, que deixin de banda els càlculs electoralistes i immediats i que sumin forces. L'actitud del Tribunal Constitucional i de les grans forces polítiques espanyoles exigeix més que mai unitat i responsabilitat política entre les forces catalanistes.

A l'Ateneu Barcelonès, Barcelona, 23 d'abril de 2010

Oriol Bohigas, Salvador Cardús, Muriel Casals, Agustí Colomines, Jordi Font Cardona, David González, Mar Jiménez, Lluís Juste de Nin, Ferran Mascarell, Ventura Pons, Mònica Sabata, Vicent Sanchis, Marçal Sintes, Joan-Pere Viladecans, Vicenç Villatoro.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada