Hereu i la consulta sota sospita

La consulta sobre el futur de la Diagonal està generant un embolic polític de dimensions semblants a la llargada dels millors culebrots sud-americans. A començaments de l’any 2009 (data en què es va anunciar la celebració d’aquest referèndum a so de bombo i platerets amb l'aparent unitat entre els grups municipals de PSC, CiU, ERC i ICV), res no feia pensar que aquest exercici de democràcia acabaria aixecant una polseguera tan monumental i que allò que podia haver estat una bona i esperançadora iniciativa, a la fi acabaria per generar una crisi tan espectacular com tenyida d’enganys, mentides, sospites i partidització. Malgrat em pesi haver-ho de fer, cal dir clar i català que el que està fent el bipartit de la ciutat comtal, amb l’alcalde Jordi Hereu al capdavant, amb aquesta consulta no contribueix en res a reforçar els exercicis de participació democràtica semblants a aquest. Més aviat té l'efecte contrari: ajuda a desprestigiar-los. Si ho haguessin fet premeditadament, no ho haurien fet millor.

No vull que ningú es confongui: em refermo en la meva convicció sobre la importància que té l’exercici del dret de decidir en qualsevol societat que sigui moderna i democràtica. Ara bé, un exercici seriós de participació no pot convertir-se mai en l’esperpent ridícul que veiem aquesta setmana. La consulta de la Diagonal organitzada pels socialistes de l’Ajuntament barceloní no té res a veure amb el que han estat les consultes sobiranistes, per les quals, tot sigui dit, l’aparell del PSC no sent gaire afecte. Més aviat al contrari. Els mitjans emprats per a la consulta barcelonina superen (i de molt!) els utilitzats conjuntament per totes les viles que ja han celebrat la consulta sobiranista. Si, d'entrada, la despesa anunciada per l'Ajuntament ja era poc assenyada en un temps de crisi, l’únic fet que podria justificar-la, l'eficiència, tampoc no ha fet impecables els procediments de la consulta. Al capdavall, tothom esperava que Barcelona (com a cap-i-casal de Catalunya) esdevindria un model a seguir. Un exemple per al futur de pedagogia democràtica. Ara mateix, la crua realitat és una altra: el sistema informàtic no rutlla, les mesures de control per evitar fraus no aporten cap garantia, la transparència i la neutralitat dels organitzadors són de república bananera. Aquest mal funcionament fa doblement greu el malbaratament de diners públics. Encara més, tot sembla indicar que la participació quedarà per sota dels resultats obtinguts per les consultes sobiranistes en les successives onades del 13D, 28F i 25A. Uns resultats que van ser molt criticats per alguns opinadors afins al règim socialista que governa la ciutat.

En fi, tot plegat s'ha convertit en un cúmul de despropòsits i de desprestigi. A més, els dubtes sobre la netedat del procés ja no els esborra ningú. Ara només cal veure quina serà la gestió dels resultats i el cost polític que tindrà, perquè els tindrà, per un alcalde que passa per hores molt baixes. La consulta que ha organitzat Jordi Hereu malbarata la proposta inicial d’ERC i del president del grup, Jordi Portabella. Els republicans, convençuts de la importància de l’exercici del dret de decidir, proposaven un referèndum que havia d’esdevenir una festa de la democràcia (a l’estil del que han estat les consultes sobiranistes). Hereu, en canvi, ha bastardejat l’objectiu inicial i ha aconseguit que la consulta només generi malfiança cap a l’Ajuntament i cap al dret de decidir. Ha fet, doncs, un flac favor a l’aprofundiment democràtic.

El surrealisme i el desori no acaben aquí. I és que una cosa és la manca de destresa per organitzar una consulta i una altra és la demagògia que envolta la convocatòria. Hereu ha volgut resoldre amb la consulta sobre la Diagonal un problema de molt més calat polític per a la ciutat. És frívol preguntar a la ciutadania sobre el disseny d’una de les principals artèries d'entrada a la ciutat, sobre els arbres i el lloc per on han de passar les bicicletes sense tenir un pla de transport públic global. Per a la ciutat i per al seu entorn. La intenció dels que han pagat l’organització d’aquesta consulta és clara: unir els dos trams del tramvia. Molt bé, però la qüestió és que no es pot insistir a reduir la circulació de cotxes per la Diagonal sense resoldre l’entrada i la sortida de la ciutat amb transport col•lectiu durant tot el dia, tal com es fa en altres ciutats europees amb les quals sovint ens emmirallem. Els confesso que friso per escoltar les justificacions de dilluns vinent, quan aquesta farsa hagi acabat.

Article publicat a Elsingulardigital.cat, 14.05.2010