
Com no pot ser d’altra manera, la responsabilitat d’aclarir la culpabilitat o la innocència de les persones imputades en el sumari del cas Millet és tan sols de la justícia. Per molt lent que vagi ara, el jutge Juli Solaz haurà de dictar sentència tard o d’hora. El mateix passarà amb el cas Pretòria. Ara bé, hi ha qui vol fer judicis paral•lels, sobretot des dels mitjans de comunicació. Dia sí, dia també, es publiquen noves informacions que responen més als interessos polítics dels que les propaga més que no pas a l’afany de transparència. Fins i tot es podria sospitar que són una estratègia per fer front a les desfavorables enquestes electorals. Amb aquesta lògica, doncs, els socialistes han comès un error: han volgut convertir el cas Millet en el cas Convergència. La querella que ahir es va admetre a tràmit, que implica com a testimonis als consellers Castells i Nadal, els desmunta l’argument. La realitat és que la personalitat dels implicats en les estafes del cas Millet o Pretòria és cabdal per entendre què ha passat. Els Luigi, Bartu i companyia se servien dels "amics polítics" per anar recaptant favors i voluntats en el cas Pretòria, mentre que Millet i els seus socis se servien del "prestigi social" de la institució que representaven per aconseguir enriquir-se amb la duplicació de factures, entrevistar-se amb consellers o buscar patrocinadors als qual també s’estafava.
Així doncs, sóc del parer que la corrupció dels Luigi, Bartu, Millet i Montull té a veure, per una banda, amb les misèries personals de cadascú i, per l’altra, amb un sistema que permet que uns individus s'aprofitin de les seves influències polítiques o socials per a enriquir-se sense que els passi res (almenys fins ara) mitjançant la relació amb les administracions públiques. Com es poden imaginar no tinc una solució immediata per solucionar les mancances del sistema. De moment, tampoc no la té ningú. El que és segur és que ni els mitjans de comunicació ni les comissions parlamentàries d’investigació són el mitjà per aconseguir-ho. Correspon al jutge determinar què és i què no és legal en tots els casos de corrupció. El PSC faria bé de reflexionar si ha fet bé o no de permetre una comissió d’investigació sobre la gestió del Palau mentre es negava a fer el mateix amb el cas Pretòria. Tal com pinta el cas, potser els acabarà rebotant a la cara.
Article publicat a elsingulardigital.cat, 11.06.2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada