diumenge, 6 de juny de 2010

Els ajuntaments a la palestra


El Govern espanyol ha començat a bon ritme l'operació retallada. Els tocs d’alerta que la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional i el president dels EUA, Barack Obama, han fet arribar a José Luís Rodríguez Zapatero, l'han obligat a tirar endavant un conjunt de mesures que haurien de permetre disminuir ràpidament el dèficit públic. La urgència és molta perquè la situació espanyola era insostenible i amenaçava de provocar una desestabilització encara més gran en els països de la zona euro. Així doncs, i a desgrat de fer-ho donant cops de cec, ZP ha començat a fer una sagnant tisorada per retallar tot allò que, segons ell, es pugui escapçar. Els últims a rebre han estat els ajuntaments, atès que, segons l’executiu de ZP, les administracions locals també formen part de la disbauxa. És per això que els va incloure en el reial decret-llei que el BOE va publicar la setmana passada. El decret anunciava mesures extraordinàries per reduir el dèficit públic de l'Estat i especificava que els ens locals hauran de congelar el seu endeutament fins l'any 2012. Malgrat que al dia següent es van autoesmenar perquè les protestes dels alcaldes retronaven arreu, el mal ja estava fet: els ajuntaments no podran demanar crèdits als bancs a partir de l’1 de gener de 2011.

Fa l'efecte que Rodríguez Zapatero no dóna seguretat en matèria econòmica i res no indica que es refia d'aquells assessors que han volgut marcar-li un camí segur per sortir del forat negre on és l’economia espanyola. Tot fa pensar que tenim mala peça al teler i, per tant, que continuarà ben viva la sensació que la improvisació és allò que predomina en totes les mesures adoptades. La iniciativa sobre les administracions locals és, com a mínim, desproporcionada amb relació al percentatge del dèficit que generen els ajuntaments. Fixem-nos-hi bé. És cert que el dèficit espanyol ha sobrepassat l’11 % del producte interior brut (PIB). Com també és cert que el desglossament d’aquest dèficit revela que no tot és com ho explica el govern: un 9,5 % del dèficit correspon a l’administració central; un 2,2 % a les comunitats autònomes i un 0,5 % als ajuntaments.

Vistes així les coses em plantejo algunes preguntes: ¿per què els ajuntaments han de suportar una mesura com aquesta? ¿Per què els ens locals han d’assumir part de la responsabilitat que correspon a l’administració central? ¿Per què es pretén fer assumir més pressió a unes administracions que es dediquen a fer política de proximitat? Encara més, ¿per què Mariano Rajoy gosa proposar en un fòrum tant important com el Cercle d’Economia de Sitges que s’haurien de reduir ajuntaments seguint l'exemple del que ha fet Grècia?

Totes aquestes qüestions menen a una claríssima conclusió: quan es tracta de defensar Espanya davant les comunitats autònomes (i molt especialment si es tracta de Catalunya), el PSOE i el PP sempre es posen d’acord. I és que per als dos líders espanyols és més fàcil tirar pilotes fora que no pas assumir compromisos d’estat que facilitin la sortida de la crisi. En aquest sentit, ¿És que no fóra millor i més lògic disminuir el dèficit públic per la banda ampla de la despesa que no és altra que l’administració central? Hi ha ministeris espanyols que són una despesa supèrflua perquè les seves competències ja han estat transferides a les comunitats autònomes. És el cas, per exemple, dels Ministeris de Sanitat i d'Educació. En època de retallades tothom s’ha d’ajustar el cinturó però no és lògic, ni just, ni sensat que els més perjudicats siguin els més pobres: els ajuntaments!


Article publicat a Eldebat.cat, 4 de juny de 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada