dilluns, 12 de juliol de 2010

El valor de la diplomàcia pública

Aquest post és l’inici de la meva col•laboració al bloc de xarxanet. Ho faig amb la il•lusió i el compromís d’intentar fer aportacions que contribueixin al debat, interessant i ric, que sempre he pogut trobar en aquest espai d’internet. Per començar, he triat parlar-vos sobre la diplomàcia pública.

Tot just ara fa dues setmanes, Barcelona va acollir un seminari molt interessant i instructiu sobre diplomàcia pública. La trobada, organitzada pel Comissionat d’Afers Exteriors a través de la Direcció General de Projecció Internacional de les Organitzacions Catalanes, posava l’accent en l’anàlisi de les bases de la diplomàcia actual i plantejava quines haurien de ser les bases que han de permetre que Catalunya tingui una bona estratègia de diplomàcia pública. El concepte analitzat durant la jornada de treball parteix d’una premissa molt clara: davant la globalització, el nou ordre mundial i les noves relacions internacionals, la diplomàcia tradicional dels Estats deixa espai per a un nou concepte anomenat diplomàcia pública. Aquesta idea promou unes relacions internacionals molt més transparents, basades en el soft power, que afavoreixin la capacitat d’influència, la comunicació i les aliances dels diversos actors internacionals no governamentals. Es tracta de potenciar la persuasió com a mitjà per aconseguir aliats internacionals que ajudin a assolir els objectius d’interès propi. Per tant, pretén multiplicar l’àmbit d’actuació i d’influència dels governs més enllà dels espais tradicionals que caracteritzen la diplomàcia clàssica. Els governs ja no poden anar sols a l'hora de projectar un país internacionalment, sobretot perquè han aparegut altres actors que també ho fan: des dels líders d’opinió fins a les ONG, passant per l’acadèmia, les empreses, els representants de la diàspora i personatges rellevants, com ara artistes o esportistes.

Fer aquest debat és fonamental i urgent a Catalunya. Les bases ja s’han posat, sobretot perquè Catalunya sempre ha tingut en el seu ADN la voluntat de tenir presència a l’exterior. Per exemple, la societat civil organitzada té, des de fa molts anys, una bona presència a l’exterior i les empreses catalanes han fet un esforç titànic per internacionalitzar-se. Ara és el moment de bastir l’estratègia real de diplomàcia pública. Només amb un treball conjunt entre l’acció del govern, el treball de les organitzacions no governamentals, les xarxes universitàries i els contactes que tenen les empreses s’aconseguirà tenir una presència internacional catalana coordinada, completa, coherent, potent i positiva. Malgrat que aquest repte de país requerirà la generositat de tots els actors que hi participen, que han de demostrar que tenen voluntat de cooperació i capacitat d’adaptació, estic convençuda que és la via per promoure una presència internacional de Catalunya molt més global i molt més adaptada a les maneres del segle XXI. Que així sigui!


Post publicat al bloc de Xarxanet.org, 6.07.2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada