divendres, 24 de setembre del 2010

Temps de descompte

La legislatura s’ha acabat. Com tots vostès saben, dimecres passat es va celebrar el darrer ple al Parlament de Catalunya. Per tant, i ara més que mai, som en un temps de descompte i el 28 de novembre marca totalment l’actualitat. En fi, quatre anys després de la presa de possessió de José Montilla com a 128è president de la Generalitat de Catalunya (el 28 de novembre del 2006), ens trobarem en una cruïlla. Servidora és de les que pensa que aquest encreuament té molta transcendència. No en va hi ha molta gent que creu que aquestes eleccions nacionals obriran la porta a l’inici d’una nova etapa.


Aquest nou període estarà profundament marcat per la crisi econòmica que patim des de fa tants mesos. Aquesta crisi condicionarà el nou govern (sigui quin sigui) i l’obligarà a adoptar mesures de recuperació de l’economia per a la creació de llocs de treball que redueixin l’esfereïdor 20% d’atur actual. També estarà absolutament condicionat per les conseqüències de la sentència del Tribunal Constitucional. Ara mateix, és evident que l’encaix entre Catalunya i Espanya està més qüestionat que mai i la reivindicació del dret de decidir s’ha escampat com una taca d’oli. És per això que el nou govern no podrà continuar instal•lat en la dialèctica habitual amb relació a Espanya: la del peix al cove o bé la d’intentar que els polítics espanyols es tornin federalistes perquè aquesta és una quimera impossible. Caldrà forçar les coses amb l’objectiu de permetre que Catalunya avanci quant a la sobirania nacional, econòmica i social.


Amb tot, però, i abans de poder encarar aquests reptes, han de passar dos intensos mesos de precampanya i de campanya. Encara hi ha moltes incògnites per resoldre. Les enquestes indiquen unes tendències força clares però només seran les urnes les que determinin qui serà el vencedor., el que no vol dir que tingui capacitat per formar govern. La concurrència dels nous partits (bé siguin d’independentistes d’urgències incapaços de posar-se d’acord o bé d’ideologia liberal i espanyola) pot influir en el resultat final (almenys en part) i que l’abstenció serà un factor molt important a tenir en compte. I ho serà encara més segons com els partits encarin la jugada. Els parlo del to dels anuncis, de les argúcies i de les campanyes que ja s’han posat en marxa. Em temo que no anem bé. En aquests primers compassos els socialistes han aprofitat la campanya que explica l’obra de govern per atorgar-se-la, ignorant, un cop més, els seus socis de coalició; CDC va publicar una entrevista amb Pasqual Maragall que només va causar una discussió ridícula sobre la malaltia de l’expresident i ERC ha posat en circulació un vídeo (emulant, si bé en versió cutre, el famós Confidencial.cat que van criticar a cor què vols) amb la intenció d’atacar CiU. Em temo que aquest no és un bon començament. Aquest no és el camí que el president José Montilla va demanar. El recorden? Era allò del joc net. I ja ho veuen... Els ha durat ben poc.

Article publicat a Elsingulardigital.cat, 24.09.2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada