dijous, 7 d’octubre de 2010

Antisistema no vol dir brètol

Arran dels aldarulls del 29-S al centre de Barcelona, el mot antisistema s'ha convertit en habitual a la premsa. Se'n parla a tothora. Com sempre passa, les opinions han estat diverses. Ara bé, servidora no pot estar d’acord amb algunes de les generalitzacions sobre què comporta autoproclamar-se antisistema. Com tampoc no comparteixo determinades confusions. M’explicaré.

Em fa l'efecte que algunes valoracions sobre els antisistema són excessivament reduccionistes i han acabat posant al mateix sac conceptes que no em semblen equiparables. Els ho diré ben clar: per a mi una cosa és declarar-se antisistema i una altra de ben diferent esdevenir un brètol o un lladre amb l'excusa d'estar contra el sistema.

Aturem-nos, doncs, en la definició d’antisistema, perquè no és senzilla. Quan parlem dels antisistema ens referim a aquella persona o a aquell col•lectiu que té una visió diferent del món i que pren unes opcions contràries a les que imperen, ens governen o estan instituïdes per l'statu quo. Personalment, em complau més parlar d’altermundistes que no pas d’antisistema, però lamentablement sovint és més senzill definir els partidaris d'un altre model social a la contra que no pas com a alternatius de veritat. Així és com es ridiculitza una visió alternativa del món. Amb l'etiqueta d’antisistema s'identifica, per exemple, els que creuen que els partits polítics haurien de funcionar d'una altra manera; els que pensen que l’accés a la vivenda hauria de ser més senzill; els que creuen que un altre món és possible; els okupes; els que creuen que el sistema d’institucions internacionals hauria de reformar-se; els que defensen la independència; els que promouen que l’ordre mundial hauria de ser més just; els que defensen que s’hauria d’instituir una taxa mundial que gravés les transferències bancàries (l'anomenada Taxa Tobin des del 1971) i d’un llarg etcètera referit a causes diverses.

Ara bé, una cosa són les ideologies i les maneres diverses de veure el món i una altra les pràctiques violentes. Com que estic convençuda que durant els disturbis de la vaga general algunes actuacions van ser causades per brètols i lladres que, senzillament, no eren antisistema, crec que és un error posar-los a tots al mateix sac. Com també és un error que els mateixos alternatius no controlin qui es fica a casa seva. A Barcelona hi ha violents que s’apunten a qualsevol protesta amb una agressivitat reprovable i condemnable del tot. L’actuació d’aquests personatges és simple: la qüestió és rebentar-ho tot, més enllà que allò que els en doni l'oportunitat sigui una causa justa que ells embruten. En fi, hi ha personatges que actuen segons la màxima que l’ocasió fa el lladre. Mai millor dit! La defensa d’una ideologia concreta és el de menys. Aquesta violència s’ha de combatre amb contundència, però sense confondre els uns amb els altres. És que sinó es condemnarien les causes nobles per culpa d'uns brètols els actes dels quals les converteixen en innobles.

Article publicat a Eldebat.cat, 07.10.2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada