Governar implica pactar. Aquí i arreu, és una evidència que el bon govern requereix de la creació de sinergies que permetin acords entre les diferents forces polítiques. Encara més si es tracta de qüestions que són cabdals per al futur del país. És el cas de la llei electoral catalana, una assignatura pendent des de fa 30 anys. Així doncs, seria bo que durant la nova legislatura s’encarés el repte d’aprovar-la. No serà fàcil. Feu comptes i comprovareu que l’aritmètica és complicada i tossuda: la lògica i els desitjos dels partits amb més presència al Parlament difícilment coincidiran amb els dels partits amb menys representació. Conclusió: estaria bé que una llei com aquesta obtingués el màxim consens possible, però és clar que només tirarà endavant si CiU i el PSC són capaços de posar-se d’acord.
Publicat al diari Ara, 30 de novembre de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada