L'informe PISA i els reptes de l'educació

S’han donat a conèixer els resultats de l’Informe del 2009 del Programa per a l'Avaluació Internacional dels Alumnes (PISA). Aquest estudi avalua la competència educativa dels alumnes de 15 anys que ja han finalitzat l’educació obligatòria en 65 països diferents (tots els de l’OCDE i tots aquells altres que n’han volgut formar part). Tal com ja es va fer el 2006, l’edició de l’any passat se centra a avaluar les competències en comprensió lectora, matemàtiques i ciències. Segons les dades aportades, Catalunya millora la nota respecte del 2006. Així doncs, els alumnes catalans s’aproximen a la mitjana dels països de l’OCDE, que és de 500 punts. Vegem-ho: l’alumnat català obté 498 punts en comprensió lectora (que en aquesta edició també ha tingut en compte els textos electrònics), 496 en matemàtiques i 497 en ciències. A més, els resultats catalans se situen al tercer lloc del rànquing de les comunitats autònomes de l’Estat espanyol, per sota de Madrid i Castella i Lleó.

Els resultats positius que aporta l’informe no poden fer oblidar que Catalunya continua tenint molts reptes pendents en l’àmbit educatiu, sobretot si es vol arribar al nivell de Xangai, Corea del Sud i Finlàndia, que ocupen els tres primers llocs del rànquing. La greu crisi econòmica global demostra, a més, que aquells que sàpiguen preservar i consolidar una educació de qualitat se’n sortiran millor i més aviat. L’educació catalana ha de tenir, entre altres coses, les eines que permetin garantir la millora dels resultats acadèmics dels alumnes nouvinguts, alhora que ha d’apostar per la disminució del nombre d’alumnes repetidors i per la millora en els resultats dels alumnes de l’escola pública, amb l’objectiu d’igualar-los als que ara ja s’assoleixen en les escoles concertades i privades.

La preocupació per millorar els sistemes educatius és universal. L’any 1996, per exemple, Tony Blair afirmava davant els congressistes del partit laborista britànic: “Pregunteu-me per les tres prioritats per governar i us diré: educació, educació i educació”. A Catalunya, Artur Mas també ha anunciat que l’educació serà una de les prioritats importants del futur govern. En aquest sentit, ja ha afirmat que citarà la comunitat educativa per acordar un pla de treball que permeti reduir el fracàs escolar, que ara és del 30 %, per rebaixar-lo als nivell de la Unió Europea, el límit del qual és del 10 %. La preocupació de futur president per l’educació és molt lloable, però només assolirà l’èxit si sap crear sinergies entre l’administració i els ensenyants, atès que l’educació és cosa de tots. Per fer-ho, però, serà necessari temperar la confrontació que hi ha hagut fins ara entre l’actual conseller d’Educació, el socialista Ernest Maragall, i els mestres. Qui es faci càrrec del Departament haurà de rebaixar les tensions però haurà de ser prou valent per no fer un pas enrere en els èxits assolits fins aquest moment. Només així Catalunya excel·lirà en educació i es donarà una oportunitat als joves per superar la crisi.

Article publicat a Eldebat.cat, 10.12.2010