dijous, 9 de desembre de 2010

Dones al tercer sector

La imatge de les quatre monges que eixugaven l’oli de la consagració de l’altar de la Sagrada Família durant la visita del papa Benet XVI va provocar una forta polèmica sobre la presència de les dones a l’Església. Hi va haver opinadors que es van gosar afirmar que la presència i la igualtat de les dones al món és, a diferència d’allò que passa a l’Església, plenament garantida. Encara més, aquests mateixos opinadors afirmaven que la presència pública de la dona és igual a la de l’home. Servidora creu que aquesta afirmació és falsa. I a més, que ho és en àmbits molt variats de la nostra societat. L’anècdota papal em servirà per parlar de la participació de la dona al tercer sector.

Teòricament, el tercer sector —i la societat civil en general— garanteix la presència de les dones en l’espai públic. Però això no és del tot cert. Precisament perquè sovint les entitats o les organitzacions del tercer sector es dediquen a promoure els drets i els reivindiquen i, a més, proclamen la igualtat com a principi bàsic, caldria creure que l’equitat de gènere hi és garantida sense excessius problemes. Amb el benentès que la participació de la dona en la societat civil ha de comportar una estratègia d’apoderament i capacitació en el lideratge en les organitzacions socials, aquestes mateixes organitzacions de la societat civil han d’ajudar al desenvolupament de les qualitats i les capacitats de la dona.

En comparació amb el món de l’empresa privada o en àmbits en què la dona té menys presència, la participació de les dones en aquests espais hauria de a ser molt més important i equilibrada. Doncs no, la realitat és molt tossuda i ens mostra que la situació de la dona en el tercer sector no és satisfactòria. Així ho demostra un estudi de la Universitat de Castelló, Gènere i Tercer Sector, que demostra que dues terceres parts de les persones que col•laboren voluntàriament o bé que treballen com a assalariades en una ONG, són dones. Dones en gran part joves i amb una formació relativament alta. L’estudi confirma una dada que coneixem bé: el tercer sector està molt feminitzat. I si bé això és cert, la contradicció és que siguin els homes els qui ocupin els càrrecs directius, reproduint allò que passa en altres àmbits professionals. Una dada que confirma la "Coordinadora de ONG de Desarrollo de España" quan afirma que només el 30 % dels càrrecs directius de les ONG són dones. A "Reflexions i propostes per a la millora dels òrgans de govern al tercer sector", l’Observatori del Tercer Sector conclou —i proposa— que “[...] les dones són encara poc presents en els òrgans de govern de les entitats. Sense haver de promoure una política de quotes, es vol posar de manifest aquesta situació per tractar d’avançar en la incorporació de la dona en càrrecs de caràcter més polític i de responsabilitat”.

Així doncs, queda molta feina per fer. No vull entrar en el debat que han encetat diverses organitzacions de base de l’Església catòlica. No en va, col•lectius com les Dones en l’Església ja fa molts anys que es manifesten per aconseguir la paritat entre l’home i la dona. Ara bé, sí que crec que cal fer un debat molt seriós a l’entorn de la presència de les dones en el tercer sector i a la qualitat d’aquesta presència. I és que estic convençuda que la feminització tant de l’estil de treball com de la manera de liderar les organitzacions, a més de fer créixer el nombre de dones en els càrrecs directius del tercer sector, contribuiria positivament a l’avenç d’aquestes entitats. I també, és clar, de la societat.

Post publicat al bloc de Xarxanet.org, 9.12.2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada