dimarts, 4 de gener de 2011

Mascarell, tripulant de Mas

El conseller Ferran Mascarell és el fitxatge estrella del nou Govern i el protagonista de la tripulació d’Artur Mas. Ho és de la mateixa manera que també ho són la resta de consellers independents, però una mica més. En definitiva, en Mascarell es concentren tres fenòmens concrets: és l’emblema de l’èxit de la Casa Gran del Catalanisme; és l’exemple d’un símptoma i és, també, la constatació del repte que implica el nou Govern. M’explicaré.

Mascarell simbolitza l’èxit de la Casa Gran del Catalanisme. Ara fa dos any i mig, Artur Mas i el seu equip de col•laboradors, però sobretot Francesc Homs, van posar en marxa una estratègia que podia semblar arriscada, però que buscava ampliar la base social catalanista. Aquesta estratègia va coincidir amb les anàlisis d’un grup de professors i intel•lectuals que han donat suport a Artur Mas durant els anys d’oposició i amb les valoracions d’Agustí Colomines, l’independent que dirigeix la Fundació CatDem. Tots ells plantejaven la necessitat d’obrir les portes i les finestres del catalanisme, airejar-lo, repensar-lo i actualitzar-lo per convertir-lo, de nou, en el pal de paller de la política catalana. Ells en diuen hegemonia. L’objectiu principal era fer-hi convergir persones ben diverses: des de Ferran Mascarell i altres persones del món socialista fins a persones del món independentista, passant per persones prou reconegudes en el món conservador, com per exemple Manuel Milián Mestre i Francesc Vendrell. Les conseqüències ara són ben notables: en el govern “dels millors” hi ha persones que no formen part de la federació. Per tant, és de justícia reconèixer que la Casa Gran ha estat un èxit. Sinó, ni Ferran Mascarell (que n’és l’exemple més llampant) ni els tres independents (Boi Ruiz, Pilar Fernández Bozal i Francesc Xavier Mena) no haurien acceptat de participar en aquesta nova etapa política encapçalada pel president Artur Mas.

Mascarell és un símptoma perquè la decisió que ha pres mostra que les altres formacions polítiques no han entès que som en un nou cicle polític. Probablement, l’entrada de Mascarell al Govern Mas també l’ha provocada les mancances que pateix el PSC. No és cap descobriment afirmar que persones com Ferran Mascarell, catalanistes federalistes, no han trobat el seu lloc dins de la formació socialista i han evolucionat, si us plau i per força, cap a altres tesis polítiques. La idea romàntica que el federalisme és possible a Espanya s’ha convertit en una quimera. A més, l’ànima catalanista del PSC cada cop està més desdibuixada. Així doncs, no és d’estranyar que el pas endavant del nou conseller de Cultura descol•loqui a als dirigents del carrer Nicaragua. Potser per això, hi ha diputats socialistes a Madrid, com Manel Mas, que afirmen en el seu blog que el PSC és una nau a la deriva. El desconcert hauria estat el mateix si el president Mas hagués designat com a conseller una persona afiliada a un altre partit, fos quin fos.

Mascarell personifica el repte. Després de prendre possessió del càrrec, el Govern ha de començar a treballar. D’aquí a uns dies (siguem elegants i atorguem-li els cent de rigor), podrem valorar si aquest Govern que traspassa les fronteres dels partits té cohesió, és eficient i ajuda Catalunya a sortir de la crisi, i, també, si sap imposar un correcte sentit de país i treballar per l’exercici del dret de decidir, que és el que va prometre Artur Mas. En fi, ja es veurà si la nau arriba a port. Però això ja serà l’any vinent. Mentrestant, aprofito per desitjar-los un bon any.

Article publicat a Elsingulardigital.cat, 31.12.2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada