dilluns, 19 de setembre de 2011

Burques a Catalunya

Ahir va tornar a saltar la notícia. El Govern, per mitjà del departament d’Interior, està preparant una nova llei que prohibirà l’ús del burca i el niqab en els espais públics. Encara més. A diferència del que establien amb anterioritat les normatives impulsades per alguns governs locals, la iniciativa del conseller Felip Puig podria incloure, també, la prohibició d’utilitzar aquesta vestimenta al carrer. El pretext és clar: la seguretat. Tanmateix, per a mi la qüestió no és aquesta. Com a dona no puc avantposar el debat de la seguretat al de la llibertat personal. Tal com ja vaig publicar el 30 de juny de 2010 en l’article 'Prohibir el burca i el niqab' se’m fa difícil d’entendre que algú com jo hagi de viure amagada rere la reixeta d’un burca o que hagi de mirar el món enquadrada per la petita obertura que permet el niqab.

Per a una servidora és ben senzill i clar. Estic en contra del burca perquè defenso la llibertat. Defenso el dret de les dones a no viure condicionades per aquest símbol. Dins d’una presó de tela. Per això, no comprenc que hi hagi dones que estiguin en contra de la prohibició amb arguments suposadament llibertaris i perquè, diuen, si no deixem que les dones portin burca les confinarem a casa, cosa que encara seria pitjor. Hi ha qui va més enllà i argumenta que són les dones les que trien vestir amb burca. Estem convençudes que hi ha moltes dones que utilitzen el burca perquè els agrada vestir així? Hi ha cap estudi que demostri que les dones de Kabul triarien —si tinguessin realment el dret de fer-ho— vestir amb burca abans que poder anar senzillament amb un mocador o amb el cap destapat? Algú ha fet la llista de drets que aquestes dones tenen vulnerats? Tot plegat em sembla surrealista perquè avui ja és evident que el burca només respon als desitjos dels radicals islamistes que discriminen les dones, les menystenen i les sotmeten, entre d’altres maneres de fer-ho, per la via de fer-les desaparèixer sota un vestit.


Ara bé, algú dirà que a Catalunya la utilització del burca i del niqab és minoritari i, per tant, que no és el moment d’encetar un debat com aquest, ni de promoure una normativa que en prohibeixi l’ús. Potser sí. Potser és cert que la iniciativa és excessivament precoç. Tanmateix, em temo que com a país ens convé fugir del bonisme falsament progressista que gira el cap i no entoma el que realment significa la implantació del burca. A més, el costum d’usar-lo no té res a veure amb la majoria de les cultures tradicionals dels nouvinguts a casa nostra. Ja ho he dit, només els radicals totalitaris n’exigeixen l’ús. En altres països aquest debat ja ha tingut lloc i les autoritats han hagut d’afrontar la problemàtica d’una manera o d’una altra. Nosaltres farem bé si no ens adormim i ho enfoquem des de la perspectiva de la defensa de la llibertat.
 
Article publicat al Elsingulardigital.cat, 16.09.2011 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada