“El projecte de Catalunya i Espanya s’ha esguerrat”, “alguna cosa s’ha trencat” i “un esguerro no és simplement un error, no és una falla", sinó que implica que s'ha "espatllat una cosa" o "mutilat" i té "un to d'error de molt mal corregir". Totes aquestes frases són del president Pujol i es poden llegir als editorials del mes de març del Butlletí electrònic del seu Centre d’Estudis. La realitat, la crua realitat, ens mostra cada dia amb insistència la veracitat del que sostè el president. I si no n’hi havia prou, i per acabar-ho d’adobar i agreujar-ho una mica més, durant el debat de política general, Rodríguez Zapatero va gosar proposar un seguit de mesures a les quals hauran de fer front, sense cap mena d’avís previ, les comunitats autònomes.
Davant d’aquest cúmul de despropòsits, un equip de futbol -amb Pep Guardiola al capdavant- està aconseguint que Montilla guanyi una mica de temps per encarar els dards enverinats que el seu company de partit -i cap de files- li tira dia sí, dia també. La gravetat de la manca d’acord en el finançament, les ajudes per a la compra d’automòbils i el retard en el traspàs de rodalies s’esmorteeixen amb els èxits del FC Barcelona a la Copa del Rei i a la Lliga, els quals contribueixen a l’esbravada col·lectiva, per bé que sempre hi ha descerebrats que no coneixen cap mena de límit en les celebracions o, més ben dit, que aprofiten els festeigs del país per causar destrosses al mobiliari urbà i als comerços de la Rambla de Canaletes. Impresentable!
Els ministres de Zapatero també s’han afegit a l’intent de distreure el poble de les preocupacions sobre la crisi, encara que no produeixin els mateixos efectes que el Barça. Així, la ministra Bibiana Aído -titular del Ministeri d’Igualtat- propicià l’aprovació de la nova llei de l’avortament al mateix temps que el govern anunciava que la pastilla del dia després es podria adquirir a les farmàcies sense recepta mèdica. La mesura, dit ras i curt, indica una manera molt masculina de viure la sexualitat i un fracàs de prevenció i l’educació amb els joves.
La tercera qüestió que ha coincidit en el temps amb les declaracions del president Pujol és el judici per les cintes de vídeo enregistrades a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de les Corts i els pressumptes maltractaments a un detingut. Ara se’n celebra el judici, però la bona notícia és que d’ençà de la instal·lació d’aquestes cameres a les dependències de la policia catalana no hi ha tornat a haver cap més denúncia i han permès controlar molt més fidedignament el comportament dels Mossos. Ha estat un pas endavant. Per arrodonir-lo caldria poder gaudir del so que acompanya les imatges. Seria un altre avenç en la garantia dels drets dels detinguts.
Però retornem a l’inici i, per tant, retornem a l’esguerro. Ni les victòries del FC Barcelona -incloent-hi la Copa de Campions que anhelem-, ni les maniobres dels ministres de Zapatero per deviar l'atenció, ni les encertades mesures de control impulsades per la consellera Tura no resolen el greu problema que pateix Catalunya i el nyap que s’ha produït i es produeix amb relació a Espanya. Convé recordar-ho a cada intant, no fos cas que després de tanta celebració algú s’oblidés que Zapatero està incomplint una llei orgànica i que la manca de finançament no es resolt amb una pastilleta.
Publicat al diari digital El Singular Digital, 21/05/2009
Fotografia del diari Sport
Davant d’aquest cúmul de despropòsits, un equip de futbol -amb Pep Guardiola al capdavant- està aconseguint que Montilla guanyi una mica de temps per encarar els dards enverinats que el seu company de partit -i cap de files- li tira dia sí, dia també. La gravetat de la manca d’acord en el finançament, les ajudes per a la compra d’automòbils i el retard en el traspàs de rodalies s’esmorteeixen amb els èxits del FC Barcelona a la Copa del Rei i a la Lliga, els quals contribueixen a l’esbravada col·lectiva, per bé que sempre hi ha descerebrats que no coneixen cap mena de límit en les celebracions o, més ben dit, que aprofiten els festeigs del país per causar destrosses al mobiliari urbà i als comerços de la Rambla de Canaletes. Impresentable!
Els ministres de Zapatero també s’han afegit a l’intent de distreure el poble de les preocupacions sobre la crisi, encara que no produeixin els mateixos efectes que el Barça. Així, la ministra Bibiana Aído -titular del Ministeri d’Igualtat- propicià l’aprovació de la nova llei de l’avortament al mateix temps que el govern anunciava que la pastilla del dia després es podria adquirir a les farmàcies sense recepta mèdica. La mesura, dit ras i curt, indica una manera molt masculina de viure la sexualitat i un fracàs de prevenció i l’educació amb els joves.
La tercera qüestió que ha coincidit en el temps amb les declaracions del president Pujol és el judici per les cintes de vídeo enregistrades a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de les Corts i els pressumptes maltractaments a un detingut. Ara se’n celebra el judici, però la bona notícia és que d’ençà de la instal·lació d’aquestes cameres a les dependències de la policia catalana no hi ha tornat a haver cap més denúncia i han permès controlar molt més fidedignament el comportament dels Mossos. Ha estat un pas endavant. Per arrodonir-lo caldria poder gaudir del so que acompanya les imatges. Seria un altre avenç en la garantia dels drets dels detinguts.
Però retornem a l’inici i, per tant, retornem a l’esguerro. Ni les victòries del FC Barcelona -incloent-hi la Copa de Campions que anhelem-, ni les maniobres dels ministres de Zapatero per deviar l'atenció, ni les encertades mesures de control impulsades per la consellera Tura no resolen el greu problema que pateix Catalunya i el nyap que s’ha produït i es produeix amb relació a Espanya. Convé recordar-ho a cada intant, no fos cas que després de tanta celebració algú s’oblidés que Zapatero està incomplint una llei orgànica i que la manca de finançament no es resolt amb una pastilleta.
Publicat al diari digital El Singular Digital, 21/05/2009
Fotografia del diari Sport
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada