Les llengües i la pau

L’any 1981, l’Assemblea General de les Nacions Unides va decidir que el 21 de setembre seria el Dia Internacional de la Pau. L’objectiu era enfortir, a més de commemorar any rere any, els ideals de pau a tots els pobles i nacions, però també per assegurar la entre tots els pobles del món. La mateixa institució internacional va declarar el 21 de febrer com a Dia Internacional de la Llengua Materna, bo i entenent que el multilingüisme és un valor fonamental per a la coexistència pacífica entre els pobles, alhora que fomenta la comprensió mútua. Dos principis que també es van exalçar durant la celebració de l’Any Internacional de les Llengües.

No esmento aquestes dues dates perquè sí. Ho faig perquè crec que aquests dos dies internacionals tenen en ells mateixos, com no podria ser d’una altra manera, una transcendència molt important per al foment de la pau. Però també perquè estic convençuda que encara adquiririen una més gran rellevància si fóssim capaços de combinar-los entre si. M’explicaré.

El dia dedicat a la llengua té l’origen en un conflicte ètnic, directament connectant amb greuges lingüístics entre grups tribals oposats. Els incidents van tenir lloc a Bangla Desh el 1952, quan la policia i l'exèrcit de l'estat pakistanès, sota el qual estava aleshores aquest país avui independent, van obrir foc contra la multitud que es manifestava a favor dels drets lingüístics del bengalí, que és la llengua que es parla a Bengala Occidental (Índia) i a Bangla Desh. Està bé commemorar aquesta resistència, sobretot perquè sovint la gent no s’adona que molts dels conflictes mundials o entre estats es produeixen a conseqüència dels greuges, les queixes o bé de les discriminacions que tenen una base lingüística. És així de senzill i tràgic ensems: rere una discriminació lingüística hi ha una discriminació de les minories ètniques o nacionals que parlen aquestes llengües minoritzades. Alguns experts assenyalen que prop del 70 % dels conflictes interns tenen algun component de discriminació lingüística (sigui més o menys forta o bé perquè així és percebuda per la majoria) i també pel refús a la integració de les minories. És això el que em porta a afirmar que existeix una relació directa entre diversitat lingüística, el drets lingüístics i la cultura de pau.

Al món es parlen unes 6500 llengües, moltes de les quals no tenen un reconeixement suficient en les administracions públiques, a les escoles o als mitjans de comunicació, per posar tres exemples ben emblemàtics. Això significa que els parlants d’aquestes llengües tampoc no tenen reconeguts els seus drets lingüístics, cosa que afecta a la seva identitat personal, alhora que són un component intrínsec de la identitat col·lectiva de la qual formen part. L’existència d’aquesta diversitat lingüística arreu és, sense cap mena de dubte, una de les millors riqueses de la humanitat perquè, com en el cas de la diversitat ecològica, la diversitat cultural contribueix al benestar i, per tant, a una satisfactòria existència intel·lectual, moral i espiritual. Però és que, a més, es converteix en un dels elements fonamentals que contribueix a la consolidació pacífica de les diverses realitats urbanes i socials que hi ha al món.

Ampliar la conscienciació sobre la importància de la preservació de les llengües contribueix a la promoció de la cultura de pau i, per extensió, a prevenir els conflictes que són provocats per les discriminacions basades en qüestions lingüístiques, ètniques o nacionals. Les campanyes i accions enfocades a defensar la diversitat lingüística i cultural i a fer-ne pedagogia són importantíssimes per poder assegurar de veritat la pau. I és per això que són necessàries tant la promoció de la recerca com de les polítiques públiques que contribueixin a conèixer la relació entre la preservació de la diversitat lingüística i la pau. És important, doncs, fomentar l’aparició d’instruments legals que permetin el reconeixement de les llengües de les minories ètniques o nacionals, perquè les administracions han de garantir la diversitat i la llibertat com una única manera de conviure en pau. És des d’aquesta actitud de reconeixement que es podrà contribuir a la prevenció dels conflictes. L’ICIP pot contribuir-hi. Bona feina, doncs.

Article publicat al Newsletter 0 de l'Institut Català Internacional per la Pau, en motiu del Dia Internacional de la Pau (21 de setembre de 2009)