Rierejant per Arenys

El fet que diumenge passat se celebrés una consulta per la independència de Catalunya a la vila d’Arenys de Munt és evident que ha provocat opinions de tot mena i fins i tot hi ha qui encara està perplex per l’èxit de participació aconseguit. A més, com a conseqüència de la festa de diumenge tothom ha pres partit. Una servidora, bo i assumint el risc que algú m’acusi d’abocar aigua al vi, voldria explicar-los alguns dubtes que tinc després de la consulta. No es pensin pas que dubto de la necessitat d’assolir la independència. No, no és això. Els interrogants són d’una altra mena. M’explicaré. Diumenge, mentre passejava amunt i avall per la riera d’Arenys de Munt (la qual, per cert, s’està remodelant amb una subvenció del Fondo de Inversión Local del PlanE), pensava que hi ha alguna cosa que no estem fent del tot bé. Em va fer la impressió que totes les persones que havien acudit a Arenys eren de la mateixa corda que el 96% de persones que va votar sí a la pregunta formulada. Per tant, em fa l’efecte que la consulta era per a consum dels convençuts. Catalunya és molt més gran i molt més plural que la munió de gent que va anar a Arenys de Munt. Per això, mentre tornava cap a casa vaig pensar que si volem practicar la democràcia de debò –perquè aquest ha de ser el sentit de les consultes i dels referèndums- haurem de promoure la participació de tota la ciutadania. És a dir, dels ciutadans i ciutadanes que estan a favor i dels que no. En conseqüència, m’afegeixo a les paraules de l’amic Salvador Cot i afirmo que hagués estat desitjable que fossin més de 61 les persones que van votar no. També tinc un altre dubte raonable i és sobre el que va dir Rodríguez Zapatero, aprofitant la roda de premsa amb el president de Bolívia Evo Morales, amb relació a l’esperança que tenia que no hi hauria efecte contagi i, per tant, que no se celebrarien més consultes. Per bé que no tinc cap dubte que Rodríguez Zapatero creu en la democràcia, ¿No creuen vostès que el president d’un govern democràtic no hauria de tenir por d’un exercici de participació com aquest? ¿És que no és veritat que si realment volen que la ciutadania participi de la vida política, promoure consultes i referèndums, tal com es fa en països tan admirats com els Estats Units o Suïssa, és el millor? ¿No creuen vostès que un home que ha defensat l’Espanya plural (o potser és que a hores d’ara ja se n’ha desdit) hauria de saber comprendre que hi ha persones que tenen el dret a opinar sobre què volen per al futur del seu país? I encara tinc un tercer dubte. Aquest cop sobre el govern català. En la roda de premsa posterior al consell de govern, la consellera Mar Serna va afirmar que el Govern de Catalunya no emetria cap opinió sobre la consulta d’Arenys de Munt ni sobre el fet que en el futur se celebrin més consultes. És evident que sobre aquesta qüestió l’executiu català està dividit, per bé que el conseller Ausàs, d’ERC, ha promogut una Llei de Consultes, que ja està en tràmit parlamentari i que precisament s’ha elaborat per promoure aquest exercici de democràcia. Està bé que el conseller de Governació promogui aquesta llei quan hi ha una part de la ciutadania reclama poder exercir el dret de decidir, però em fa l’efecte que els seus socis de govern no l’ajuden gaire. I la prova és Vilanova i la Geltrú, on el PSC, ICV-EUiA i el PP van votar plegats en contra de la moció que volia promoure a la capital del Garraf una consulta com la d’Arenys de Munt. Això què vol dir? Significa que costarà aprovar la Llei de Consultes? I en el cas que s’aprovés, això significa que aquests partits votaran també plegats al Parlament en contra de la possibilitat de convocar consultes populars? Mentrestant, moltes entitats de la societat civil ja preparen noves consultes, cosa que significa que el país està viu i que, almenys, busca camins alternatius. Potser els que s’esdevingui ens plantejarà nous dubtes, però és ben clar que el sobiranisme vol avançar. En fi, que es belluga.

Article publicat a Elsingulardigital.cat, 18.09.2009