divendres, 6 de maig del 2011

Democràcia a les dotze

Dotze de la nit. Aquest era el termini que tenia el Tribunal Constitucional per resoldre el recurs d’empara presentat per Bildu. És l’última instància a la qual recórrer després que el Tribunal Suprem optés per il•legalitzar totes —sí, totes!— les candidatures municipalistes de l’esquerra abertzale. Un cop el Suprem havia donat per bo el prejudici segons el qual “tot és ETA”, la pilota era a la teulada del Constitucional que estava obligat a decidir si aprovar o no la sentència emesa diumenge passat a la nit.
Dotze de la nit. Un nou termini. Un nou pas interposat en el camí cap a la pau al País Basc. Una nova trava per impedir satisfer els desitjos de gran part de la ciutadania basca: la normalització de la vida democràtica, la consecució d’una situació en què tots els ciutadans tinguin dret de vot i es consolidi l’incipient procés de pau, que inclogui la reparació per a totes les víctimes i una justa solució al conflicte. El lehendakari Patxi López s’ha arrenglerat amb aquesta majoria ciutadana, en contra del que defensen diversos correligionaris del seu partit, i ha optat per reclamar la possibilitat que Bildu es pugui presentar a les eleccions. Diguem-ho clar, el lehendakari ha intentat reconstruir el relat dels socialistes, allunyant-lo del que ha defensat fins ara una part del PSE. Quan es tracta de terrorisme, la frontera entre socialistes i populars és molt prima i pot tenir uns costos electorals irreparables per als socialistes.
Dotze de la nit. Un nou termini per demostrar que no ens han estat enganyant durant anys. I és que, de fet, un cop l’esquerra abertzale ha condemnat la violència —per activa i per passiva—, no hi ha cap raó per no permetre la participació democràtica dels que han estat anomenats entorn d’ETA. Fet això, no hi ha cap altra explicació per impedir que la coalició abertzale participi en les eleccions del proper 22 de maig que la condemna de l’estat a les idees que defensa.
Dotze de la nit. Un termini per demostrar que el poder judicial espanyol és independent i per garantir que no es barregen els interessos dels partits polítics amb l’exercici de la judicatura.
Dotze de la nit. El ple del Tribunal Constitucional emet sentència. I ho ha de fer el plenari perquè a la sala segona s’havia produït abans un empat entre els partidaris de la revocació i els de mantenir la decisió del Suprem. El plenari és format per set magistrats progressistes i quatre de conservadors. I finalment, han decidit. Han optat per permetre les candidatures de l’esquerra abertzale, que s’ajusten a la llei de partits. Aquest és un pas de gegant. Un pas cap a la democràcia al País Basc. Una garantia que alguna cosa pot canviar a partir d’avui. En fi, l’inici d’una nova era que, obligatòriament, ha d’anar acompanyat d’un nou relat polític que propiciï construir la pau. Perquè només amb el diàleg, la democràcia i el final de l’excepcionalitat s’avançarà cap al final del terrorisme. 

Article publicat a Elsingulardigital.cat, 6.05.2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada