Zapatero, KO

Ahir es va conèixer la notícia: José Luís Rodríguez Zapatero, plega. Es retira. Ras i curt: el president actual del govern espanyol no repetirà com a cap de llista dels socialistes espanyols. Així doncs, fonts del partit asseguren que ell mateix podria anunciar la seva renúncia a la tardor, un cop passades les eleccions municipals i després d’haver fet totes les reformes econòmiques per intentar sortir de la crisi. Ara bé, servidora no té tan clar que Zapatero aconsegueixi allargar l’agonia fins passat l’estiu, precisament perquè ara que ja s’ha obert la cursa successòria. Davant l'ofensiva del PP, és evident que el PSOE està interessat a resoldre aviat la crisi i totes les incògnites que se’n deriven. I és no hi ha ningú amb dos dits de front d’aquest partit que estigui disposat a encarar les eleccions municipals amb un líder a la baixa. A més, el líder de l’oposició, Mariano Rajoy, té un clar avantatge en totes les enquestes fetes fins ara i referides a les eleccions al Congrés dels Diputats.

Però l'anunci de retirada de Zapatero planteja, almenys, dues incògnites.

La primera és qui en serà el successor o successora. Hi ha qui diu que serà Alfredo Pérez Rubalcaba. No m’estranyaria, especialment perquè el PSOE està patint les mateixes conseqüències que ja va patir l’expresident de Catalunya José Montilla (la crisi, la manca de valentia per encarar-la i la poca visió de futur) i necessita un revulsiu. I per això mateix és absolutament normal, sensat i intel•ligent que una persona amb ambició com Carme Chacón no vulgui córrer el risc d'haver d'entomar la desfeta i deixi que siguin els altres els que ho facin. Ara bé, com que en política no es pot dir mai blat sense que sigui al sac i ben lligat, em sembla que durant els mesos que vénen assistirem a moltes anades i vingudes. De moment, tots els noms són tan sols hipòtesis.

El segon interrogant és molt més interessant: com afectarà aquesta nova situació Catalunya?. Sóc del parer que en matèria de model d’estat no hi ha pràcticament cap diferència entre el PSOE i el PP. És a dir, tots dos creuen en un model totalment centralitzat que recolza en el nacionalisme espanyol, per bé que el PSOE actua amb unes formes més subtils que no pas el PP. Per tant, la renúncia de ZP obre una nova etapa: primer caldrà veure què passa durant la reunió entre el president Artur Mas i Zapatero ara que el dirigent espanyol ja té un peu fora de la presidència. Després caldrà veure quines són les noves cares de la política espanyola: les internes del PSOE i la de qui finalment ocupi el palau de la Moncloa. En fi, que no s'hi val a badar, perquè els potencials recanvis de Zapatero poden empitjorar encara més la situació de Catalunya. Una cosa és el KO de Zapatero i l'altra és Catalunya també quedi noquejada.

Article publicat a elsingulardigital.cat, 28.01.2011